Pilar Latorre Morant

Dones estudioses d'Alaquàs nascudes entre 1940 i 1955
INTRODUCCIÓ Les dones que motiven aquest treball són aquelles que hem trobat en la recerca encadenada boca-orella a partir d'alguns noms i telèfons. Les més de cinquanta dones entrevistades conten, amb interès, la situació viscuda per tal de cursar primària i ensenyament mitjà al llarg dels anys 1945, 1950 i 1960. Les que van fer batxillerat, van veure augmentades les dificultats per falta de centres i de preparadors. Aquelles que van voler cursar estudis superiors, acabarien més tard per ser les més joves, per l'interés en fer carreres llargues o perquè estudiaven i treballaven alhora. Totes hagueren d'esquivar els entrebancs d'una situació de canvi, de necessitats i de repressió. Tanmateix, les que s'ho van proposar, van obtenir titulació, carrera o ofici que els va proporcionar treball, independència i seguretat. Les que no van voler o no van poder cursar batxillerat, igualment van resoldre la seua situació vital amb cursos de taquimecanografia, de comptabilitat, amb títols de Corte i confecció o bé, incorporant-se al món del treball en empreses familiar o alienes. Per poder valorar el mèrit d'aquestes dones, hem de recordar quina era la situació política, socioeconòmica, en general, de postguerra i en les dècades de 1950 i 1960 a l'Estat Espanyol i a Alaquàs; quina era la situació familiar; quins eren els períodes de graduació escolar i plans d'estudis en vigor; quina era l'oferta educativa en el poble en aquell moment i, finalment, quines institucions van fer gestions per tal de facilitar els estudis en el poble. Hi ha una bibliografia immensa sobre la postguerra, sobre els anys de la Dictadura de Franco i sobre l'educació en el nacionalcatolicisme, per això, només recordarem en unes línies molt generals el moment.

215

Amb el triomf militar del bàndol nacional, dirigit pel general Franco, i la derrota europea del feixisme, les potències aliades rebutgen i aïllen el govern franquista. L'aïllament internacional, les consegüents dificultats comercials amb l'estranger, la manca de queviures, la corrupció i els salaris de misèria donaran com a resultat una situació de pobresa insostenible. A més a més, les forces guanyadores coparan els llocs de poder polític i econòmic. Ministres, governadors civils, alcaldes i bisbes mantindran la població submissa i sotmesa. L'any 1959 Franco retira del govern els falangistes i nomena ministres com López Rodó, Alberto Ullastres i Mariano Navarro, que plantegen el Primer Plan d'Estabilitzación Económica. El Pla va suposar l'inici de la recuperació econòmica i l'obertura al comerç cap a Europa. Un tímid procés d'industrialització comença (...)