Rafael Roca Ricart Universitat de València

Una fàbrica d'estores al Castell d'Alaquàs (1934-1970, aprox.)
EL PROCÉS DE COMPRA-VENDA DEL CASTELL (1929-1941) El període de temps en què l'empresari i polític blasquista Vicente Gil Roca fou amo del Castell-Palau d'Alaquàs s'estén al llarg de poc més d'una dècada: des del 15 de març de 1918, el moment en què el comprà a Julio Giménez Llorca1, fins al 8 de gener de 1929, data en què va morir2. Amb posterioritat a la defunció de Gil Roca, la propietat de l'edifici quedà repartida en dues meitats indivises. La primera meitat passà a mans dels germans Claudia i José Cervera Mateu3, que el varen adquirir per herència «mitjançant escriptura pública lliurada davant el notari de València D. Eduardo Martínez Ferrer el 18 de desembre de 1929»4. A diferència de la primera, però, la segona meitat indivisa del Castell quedà fragmentada en tres noves parts indivises. Dues esde-

Sobre el procés d'adquisició del palau per part de Gil Roca, vegeu: Roselló JaunzaRás, T.: «En defensa del Castell d'Alaquàs: El patrimoni d'un poble (1918)», Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2010, p. 115-136; i Roca RicaRT, R.: «Julio Giménez Llorca, propietari del Castell d'Alaquàs (1889-1918)», Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2018, p. 195-240. 2 És molt probable que Gil Roca traspassara sense deixar descendència, ja que l'esquela que anunciava la seua defunció, i que fou publicada als diaris El Pueblo i Las Provincias el dimecres 9 de gener de 1929, tan sols al·ludia a la seua vídua, Genoveva Mocholí Villanova, i a dues nebodes de la seua muller, Conchita i Josefina Requena Mocholí. 3 Claudia, que està enterrada a la secció novena del Cementeri General de València, va morir el 29 de novembre de 1984, als 84 anys d'edat. Amb la qual cosa podem deduir que havia nascut al voltant de l'any 1900. 4 Besó Ros, a.: «Ajuntament d'Alaquàs. Pla director del Palau Senyorial. Estudis previs. Memòria històrica», p. 19. Malgrat haver-ho intentat de diferents maneres, m'ha resultat impossible consultar tant aquesta escriptura com les de 1930 i 1941. L'explicació que he rebut és que aquests documents no esdevenen de pública consulta fins passats cent anys.
1

291

vingueren propietat de les germanes Carmen i Amparo Gil Roca5, que, com els Cervera Mateu, també les varen adquirir per herència i «mitjançant escriptura pública lliurada davant el notari de València D. Eduardo Martínez Ferrer el 18 de desembre de 1929»6. En canvi, la tercera part d'aquesta segona meitat indivisa degué ser heretada ­després veurem per què­ per Josefa Gil Roca7, que devia ser germana (...)