Iván García Aguado

El còmic d'Alaquàs. Una aproximació al concurs nacional

DEL CÒMIC AL TEBEO El còmic constitueix una manifestació audiovisual amb un llenguatge propi i vocació de mitjà de masses. Surt de la necessitat humana de contar històries i té com a antecessors als retaules, les auques i altres mètodes de lectura a través d'imatges de quan l'alfabetització estava reservada només a una èlit. Fonamentalment, el còmic es basa en la utilització de dibuixos, normalment en vinyetes (com s'anomenava a les miniatures il·luminades dels llibres anteriors a la impremta) i la possibilitat d'incloure textos (mitjançant cartelleres, bafarades o en forma d'onomatopeies), amb una sèrie de regles visuals (ordre de lectura, tipus d'enquadraments, metàfores visuals, indicadors de moviment...) que determinen l'eficàcia de la narració i el seu valor artístic. Coetani al cinema, tal i com el concebiren els Lumière (amb diferències evidents), el còmic comparteix moltes de les seues normes i convencions. Però, gràcies al diferent format i a la major llibertat creativa que dona el dibuix sobre la fotografia, totes aquestes normes habitualment acceptades s'han transgredit en multitud d'ocasions, eliminant bafarades, textos, etc... i propiciant una evolució sorprenent durant aquests més de cent anys d'història. Però com ja s'ha dit, l'objectiu primigeni del còmic és la transmissió d'un missatge, normalment una història, amb un interés més o menys lúdic, en la mesura en què la seua lectura entreté. La principal diferència amb la literatura convencional, per tant, la determinaran les imatges, propiciant l'especialització entre guionistes (que solien treballar sense ser acreditats) i dibuixants, encara que el més habitual al principi van ser els autors totals, creadors d'històries i textos,

319

com és el cas de Winsor McCay o George Herriman. Per tractar-se d'una nova forma d'expressió tan visual, ja en els seus inicis, el còmic va ser considerat un reclam eficaç per a atraure a un gran públic, al principi majoritàriament adult (emigrants que encara no dominaven la llengua anglesa). Així ho van considerar els grans editors de periòdics nord americans de finals del segle XIX, que amb la inclusió de tires còmiques diàries o comic strip (d'ahí la paraula còmic, referida a tot tipus d'historietes) i la creació dels suplements dominicals amb pàgines completes a color, dirigits a un públic més infantil, van fonamentar les bases de la prompte pujant indústria de la historieta i també l'aparició dels còmic books i les revistes especialitzades. Aixi, revistes com Action Comics o Detective Comics van esdevindre autèntics (...)