Presentació

Enric Juan Redal Quaranta anys de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs: història local i mirada global. Un repàs personal sobre la vitalitat d'una època, l'estudi de l'espai local i els nous horitzons culturals que propicia

Quaranta anys de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs: història local i mirada global.
Un repàs personal sobre la vitalitat d'una època, l'estudi de l'espai local i els nous horitzons culturals que propicia

Els historiadors, a les seues investigacions, intenten despertar emocions, commoure i reflexionar sobre la vida de la gent que ha viscut al llarg del temps a un espai físic i ben delimitat. I pense que aquestes investigacions del passat tenen èxit quan repercuteixen sobre els horitzons socials i culturals actuals; quan tenim la certesa que estem construint noves realitats conceptuals. La Història es troba al nostre voltant. Quina veritat tan òbvia! I tanmateix, aquesta afirmació, tan evident en aparença i que pot sonar ara tan familiar quan entrem al Castell Palau o quan passegem pels carrers del nucli antic de la població, no semblava que en fórem conscients abans de 1978. Vaig arribar a l'Institut d'Alaquàs poc abans que s'iniciés el curs 1978-1979. El centre educatiu s'havia inaugurat un any abans i a ell acudien alumnes d'Alaquàs, d'Aldaia i de Xirivella. Era un dels nous professors d'Història que s'havia incorporat aquell curs. Quatre anys abans havia començat el meu treball de mestre a l'Institut de Figueres (Alt Empordà) i durant aquella experiència, tan rica per a mi, havia tingut l'oportunitat d'incorporar la història d'aquell indret a les meues classes. Sempre he pensat que la Història té un paper educatiu rellevant per ajudar a comprendre els processos socials i el comportament de les persones al llarg del temps i he de confessar que em vaig apropar a aquesta corrent historiogràfica

11

quan em vaig adonar que els alumnes comprenien millor els contextos històrics quan la informació que els proporcionava partia de fets històrics locals. A més, per a un mestre com jo que donava tanta importància a la didàctica de la seua assignatura, partir de situacions i experiències locals i comarcals, també m'ajudava a motivar als alumnes. L'experiència dels primers anys de docent a Figueres em demostrà que quan a les classes comentava referències històriques que es desenvolupaven en un espai i ambient conegut pels alumnes, aquests sempre estaven més atents; i, encara que de vegades no els fera molt explícits, ensenyar a comprendre, actuar i transformar la realitat, eren els objectius que perseguia. Pensava que no hi havia res millor que l'estudi de l'espai local com escenari de l'adquisició d'aquelles competències. Aquells primers dies de setembre de 1978 no coneixia res sobre (...)