Marta Murciano Hernández Cefire de Torrent

Covid-19 i Alaquàs. L'educació en temps de confinament: una revisió de les diferents etapes educatives del nostre poble durant l'estat d'alarma.
El coronavirus ha sigut el culpable, a banda de més de 27000 morts a Espanya, de posar en «pausa» la nostra societat, la nostra rutina, la nostra manera d'entendre la vida. Degut a la declaració de l'estat d'alarma ocasionat per aquesta terrible pandèmia, totes les famílies (i ací faig un incís inclusiu per concretar que el terme «família i pares», d'ací endavant, inclou a les famílies monoparentals, les biparentals, les famílies d'acollida, les extenses, les famílies reconstituïdes...), hem hagut de romandre confinades durant més de 50 dies, amb estrictes horaris d'eixides, fins que va començar el pla de «desescalada». Durant aquest temps molta de l'activitat laboral quedava pausada, però altres havien de continuar, com l'educació. L'activitat frenètica diària quedava marcada per una imatge insòlita: els carrers deserts del nostre poble, les nostres escoles buides i els patis silenciats donaven pas a un altre tipus d'escola, l'escola virtual, una escola que molts encara no havien conegut. En aquest article es vol donar una visió global del que ha suposat el confinament de la població educativa d'Alaquàs a causa del coronavirus. Com s'ha viscut, des del punt de vista educatiu, un confinament impregnat de classes virtuals, de deures enviats per correu electrònic, per Telegram, WhatsApp i altres canals; de dubtes resolts per pantalles i d'una bretxa digital que ha fet més gran la bretxa educativa existent actualment. La metodologia utilitzada per realitzar el present article és la metodologia qualitativa d'orientació comunicativa crítica (Gómez, J. i altres, 2006), basada en

125

la reflexió i en la intersubjectivitat. S'ha entrevistat de manera telefònica i virtual a les persones responsables de les escoles d'infantil, de primària, de secundària i de música de la localitat d'Alaquàs. Aquesta entrevista era transcrita i enviada als interlocutors per tal de generar un consens d'allò parlat prèviament. Amb aquesta metodologia es pretén generar un coneixement general a través de la creació d'un diàleg intersubjectiu entre els interlocutors. D'aquesta manera evitem el tracte distanciat de la informació i possibles interpretacions errònies. Des de fa temps la competència digital impregna el currículum de l'educació obligatòria, de fet, el sistema educatiu valencià posa en valor l'ús de ferramentes informàtiques a les aules, com per exemple la utilització de tauletes digitals, llibres electrònics i altres dispositius. Però aquest confinament ens ha mostrat(...)