Maria Jesús Caballer Senabre

Remeis medicinals en el convent dels mínims d'Alaquàs durant el primer terç del segle XIX
INTRODUCCIÓ Durant segles, a Occident, els convents han estat els llocs on es guardaven els coneixements, no només de filosofia, història o teologia, sinó també fórmules i tradicions sobre l'elaboració de medicaments i remeis medicinals. Durant molt de temps els apotecaris dels convents van ser vertaders herbolaris. Més tard, a mesura que s'anaren acumulant més coneixements i experiències, el paper dels 'especiers' i herbolaris conventuals es va anar reduint. Els apotecaris civils van anar adquirint una major especialització i tecnologia i els metges milloraren també els seus diagnòstics, el que va fer que, a poc a poc, els nous professionals farmacèutics s'especialitzaren en l'elaboració dels remeis medicinals per a la població. No obstant, aquesta evolució no es va produir de forma simultània en tots els llocs. Durant desenes i desenes d'anys a Europa convisqueren curanderes, apotecaris, herbolaris i metges; a Alaquàs, també. Però, als inicis del segle XIX , a la nostra terra, el treball dels farmacèutics i metges professionals ja estava definit i reconegut i, si bé a les cases familiars encara es recorria als remeis casolans, en altres llocs, com els hospitals, orfenats o convents, en el tractament de les malalties personals, era ja una cosa corrent recórrer a medicines preparades a les farmàcies. Respecte al convent dels mínims d'Alaquàs, a falta de descobrir un bon inventari de la seua farmaciola, no tenim una relació exhaustiva dels productes que feien servir en el tractament de les malalties; tampoc no coneixem en profunditat

67

les dolències dels seus professos o les herbes medicinals que es conreaven al seu hort; encara que ens és possible imaginar que en aquest hort de quasi deu fanecades, situat al costat del convent, a més dels conreus del blat i d'algunes hortalisses per abastir el menjador, hi devia existir un trosset de terreny on es devia tindre cura d'unes quantes herbes aromàtiques que abastirien la cuina del convent d'espècies o altres productes per preparar bullits, emplastres i infusions. Així, després d'haver consultat els herbolaris d'altres convents, ens podem fer una idea aproximada d'alguna de les herbes que es devien produir també al nostre convent: menta, herba-sana, berbena, timó, romaní, herballuïsa, llorer, sàlvia, orenga, malva, alfàbega, fenoll, roselles, camamilla, melissa, mil enrama, fràngula..., que normalment s'utilitzaven sense consultar al metge i que es feien servir com sedants, refrescants, laxants, diürètics, febrífugs o expectorants per millorar la digestió o com antiinflamatoris, antihalitosi o com a desinfectants de ferides (ant(...)