Rafael Roca Ricart Universitat de València

A la recerca d'una veu pròpia. La revista La Voz de la Juventud (1962-1963)
LA REVISTA DE LA JOVENTUT D'ALAQUÀS A l'inici de la dècada dels anys seixanta del segle passat, en plena dictadura franquista, un grup de jóvens del nostre municipi impulsà la que probablement siga, a hores d'ara, la publicació seriada més antiga de la història periodística d'Alaquàs, si deixem de banda els programes de festes municipals. I també, un dels mitjans de comunicació més veterans de tota la comarca de l'Horta. Es tracta de La Voz de la Juventud, que se subtitulava «Revista de la Juventud de Alacuás», i que, entre el 15 de setembre de 1962 i el 4 de maig de 1963 i amb una periodicitat trisetmanal, tragué a la llum un total de 12 números. Crida l'atenció que, malgrat la seua antiguitat i el seu notable valor com a testimoni d'una època, a hores d'ara, pràcticament no se'n tinguen notícies. Els estudiosos no s'hi han referit mai, amb tota probabilitat perquè quedà silenciada pel pas del temps. I és ací, precisament, en la necessitat de recobrar una veu pública del passat local, on rau la importància de dedicar-li un estudi d'aproximació que en descriga, ni que siga de manera succinta, tant el contingut com la identitat de les persones que la varen fer possible. D'elaborar una anàlisi que convide a la recuperació i la lectura completa d'aquell periòdic. UNA PUBLICACIÓ LOCAL DESCONEGUDA En la línia del que acabe de dir, La Voz de la Juventud no apareix referenciada al volum Temps de foscor. La premsa de l'Horta Sud en el franquisme (1939-1975), que és, a hores d'ara, la monografia més completa sobre les iniciatives comunicatives i periodístiques que varen veure la llum a la nostra comarca durant la postguerra, i que fou publicada en 2003 per Francesc Martínez i Alfred Ramos. Una ullada a

145

Portada del núm. 1 de La Voz de la Juventud, corresponent al 15 de setembre de 1962.

146

aquest excel·lent estudi permet evidenciar com l'Horta ha comptat, històricament, amb publicacions tan destacades com, per exemple, La Terreta, de Massanassa, que isqué a la llum per primera vegada el 20 de juny de 1917, en plena Primera Guerra Mundial, i que és la més antiga de la comarca i l'única «que ha sobreviscut a diferents règims polítics al llarg de huit dècades»1. I també, comprovar com, entre tots els municipis que conformen la comarca, Alaquàs es distingeix per ser un dels que compta amb una major tradició de mitjans de comunicació locals. D'aquesta manera, més enllà dels ja esmentats programes de festes i de la publicació arquebisbal Aleluya ­que de la mà del responsable de la parròquia de l'Assumpció, mossén (...)