Iván García Aguado

Gerard Miquel, FanCómic! i Kovalski Fly: la relació entre els fanzines valencians de finals del segle XX i el Concurs Nacional de Còmic d'Alaquàs
LES PUBLICACIONS ALTERNATIVES DE CÒMIC Un fanzine (de l'anglés fan magazine) és una revista que està realitzada per aficionats al marge de la indústria editorial establerta. S'utilitza el terme fancomic per a referir-se a aquest tipus de publicacions quan es tracta de quaderns d'historietes. Encara que l'autoedició ha existit al món dels còmics des del seu inici (ja que les primeres històries il·lustrades de Rodolphe Töppffer a meitat del segle XIX van ser editades per ell mateix), el concepte de fanzine va ser creat als anys quaranta del segle passat, per a distingir aquests de les publicacions professionals. El baix cost de les tècniques d'impressió que utilitzaven (multicopistes i fotocopiadores), permetien als artistes novells publicar continguts considerats poc apropiats per a la moral de l'època, com històries on es parlava de radicalitat política, de sexe, drogues, però també sobre ecologia, poesia, esoterisme... en definitiva, qualsevol temàtica considerada poc comercial per les editorials. Per aquesta raó, començaren a proliferar a partir dels anys seixanta (en Espanya a partir dels setanta, al tardofranquisme) com a vehicle expressiu del moviment underground. Els autors de la Nova Escola Valenciana, que tanta relació van tenir amb el Concurs Nacional de Còmic d'Alaquàs des del seu inici, també van començar editant i col·laborant a aquest tipus de publicacions, tant a Barcelona (Xavier Mariscal amb El Rrollo Enmascarado) com a València (Sento Llobell i Micharmut a Ademuz Km.6, Manel Gimeno i Daniel Torres a El Gat Pelat, Mique Beltrán a El Polvorón Polvoriento i, des de 1977, tots ells baix el segell col·lectiu Els Tebeus del Cingle).

267

Portada del fanzine A Valènciaa (1975). © Xavier Mariscal.

Prou a sovint, el fanzine ha estat una manera de que diversos autors hagen passat d'aquest món underground de l'autoedició, on els propis artistes venien o deixaven en dipòsit a les tendes de còmics, quioscos i fins i tot bars, els seus fanzines, a dedicar-se professionalment a aquest món. EL CÒMIC VALENCIÀ EN L'ÚLTIMA DÈCADA DEL SEGLE XX La situació del sector del còmic en els anys 90 del segle passat, era, segons paraules d'Álvaro Pons, «paradoxal i endogàmica». Endogàmica en el sentit que els còmics només eren editats per unes poques editorials especialitzades en còmics, es distribuïen a través de dues empreses que només treballaven amb aquest tipus de publicacions, es venien a llibreries especialitzades i anaven dirigides majoritàriament a un públic que nom(...)