Clàudia Ballesteros Castillo

La contribució intel·lectual, social i política de la societat femenina «Flor de Mayo» d'Alaquàs (1931-1933)
L'AMBIENT REPUBLICÀ A ALAQUÀS La primera evidència que tenim on apareix el nom del poble d'Alaquàs associat al pensament republicà és a principi del segle XX. Concretament, en la publicació que fa el diari republicà valencià El Pueblo, el 9 d'abril de 1903. «COMITÉ REPUBLICANO DE ALACUAS. El comité de Fusión Republicana de esta localidad ha quedado constituido en la forma siguiente: Presidentes honorarios, D. Vicente Blasco Ibáñez y D. Esteban Celda y Comas; presidente efectivo, D. Máximo Martí Boscá; vice, D. Cándido Ferrer Tárrega; secretario, D. Francisco Aguilar Montal; vocales: D. Manuel Ferrer Martínez, D. Pascual Barberá Segura, D. Joaquín Llatas Hernández, D. Ramón Forment Peiró, D. Antonio García Lino, D. Miguel García Mestre y D. Pablo Carrión Silla»1. Però, què estava passant a Espanya en aquest moment acabat d'estrenar el segle XX? Doncs és en aquest mateix mes d'abril que se celebren unes eleccions generals sota el regnat d'Alfons XIII i amb únicament el vot masculí. Les eleccions es disputaven entre el nou Partido Liberal Conservador (gràcies a la unió dels conservadors de Francisco Silvela i els liberals d'Antonio Maura) i Unión Republicana. Tal vegada, la formació d'aquest comité republicà a Alaquàs, en una data tan propera a les eleccions, formà part de la campanya electoral als pobles, amb
1

El Pueblo (09/04/1903).

153

poc fruit en aquest cas, ja que finalment la majoria parlamentària l'obtingué el conservador Silvela. El següent testimoni que apareix sobre els republicans a Alaquàs és en data de 12 de juny del 1909. En un article, novament del diari El Pueblo, s'explica un incident d'alguns ciutadans envers les monges del convent. Relata que Alaquàs sempre ha estat dominada pel clericalisme, i que les monges viuen en un convent, terreny que pertany al poble. Pareix ser, que un bon grup de gent va eixir en protesta per l'apropiació d'aquestes terres públiques. «La cosa no se redujo a una protesta dentro de los límites de la prudencia, sino que transcendió a términos de violencia, degenerando casi en motín. El vecindario apedreó al convento no dejando un cristal sano en todo el edificio. Después se dirigieron los protestantes por varias calles del pueblo y algo alarmante debía ser su actitud cuando las autoridades requirieron el apoyo de la Guardia Civil para pacificar los ánimos exaltados»2. Aquest fet encaixa bastant en la situació política del país. Ja un poc abans de 1909, comencen a haver manifestacions en contra del govern co(...)