Enric Juan Redal Cronista d'Alaquàs A Virgínia Maria Cuñat Ciscar pels seus estudis sobre el convent de la Mare de Déu de l'Olivar

La nacionalització de les propietats del convent dels mínims de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs (juliol-octubre de 1835)
Els mesos de juliol i d'agost de 1835 es promulgaren pel Govern liberal del comte de Toreno (1786-1843) una sèrie de disposicions legals que van permetre a l'Estat extingir els ordes religiosos i nacionalitzar els seus patrimonis. Amb la venda d'aquests béns, els mesos i anys següents, es va pretendre aconseguir capital per acabar amb la guerra carlina i, especialment, amb la greu situació financera del país que acumulava un gran deute públic. Al llarg del temps, els convents i monestirs havien amortitzat un ric patrimoni de béns mobles i immobles, integrat per terres de labor, cases, censos, pintures, llibres i objectes diversos, que en aquell moment eren quasi desconeguts per a la hisenda pública que necessitava conéixer la quantitat i característiques d'aquestes propietats i de les seues rendes per tal de prendre possessió d'elles, primer; i traure-les a la venda immediatament. Segons les lleis que ara s'aprovaven, els diners que s'obtingueren de les vendes de les propietats dels regulars, serien aplicats a l'extinció del deute públic. No obstant, els objectes de valor artístic i cultural s'entregarien als instituts de les ciències i de les arts. I els objectes de culte, com calzes i vasos sagrats, o els ornaments que es registraren, s'entregarien a les parròquies dels pobles on estaven els convents i monestirs. Per tal de conéixer i valorar el ric patrimoni dels ordes religiosos era prioritari descobrir i inventariar tots els béns que posseïen. Així, les normes pertinents per a portar a terme tal fi van ser cursades a totes les províncies espanyoles a mitjan mes d'agost de 1835. La confecció dels inventaris de les possessions era

51

el primer pas d'un llarg procés que devia acabar amb la venda de tots els béns dels convents i monestirs i l'exclaustració dels frares i monjos que els ocupaven1. Per complir la normativa, el 23 de setembre de 1835, el comissionat d'arbitris d'amortització, Narciso Rubio, i l'alcalde d'Alaquàs, Francisco Portalés, que a més exercia de representant del comptador d'arbitris, es presentaren a la porta del convent de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs on van ser rebuts pel prelat d'aquella casa, el frare Jaime Pacheron2. De seguida, els representants públics, complint les prescripcions, donaren a conéixer al pare mínim el Reial decret de 25 de juliol de 1835 3, segons el qual quedaven suprimides a tota Espanya més de 900 cases de comunitats religioses per tal de destinar les seues propietats «...a la amortización de la deuda del Est(...)