Rafael Roca Ricart Universitat de València

L'Olivar (1973-2023): cinc dècades d'activitat parroquial
El passat 2 de febrer es compliren els primers cinquanta anys de l'erecció de la parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs. I, amb motiu de tan assenyalada efemèride, la Comissió pel 50 Aniversari va considerar convenient promoure la redacció d'un estudi que oferira una panoràmica històrica d'aquestes cinc dècades d'activitat parroquial, sempre al servei de la feligresia i la ciutadania d'Alaquàs. És la tasca que em propose de portar a terme al llarg de les següents pàgines. I el primer que vull manifestar és que resulta certament dificultós retre compte de totes i cadascuna de les accions públiques que, des de l'Olivar, s'han portat a terme al llarg del darrer mig segle. Un informe així exigiria un temps i un espai que se situen molt per damunt de les meues possibilitats: demanarien la redacció d'un o diversos volums que, a més de narrar els esdeveniments desenvolupats, recolliren també bona part de l'abundant material gràfic i fotogràfic que, des de 1973, ha generat la comunitat. Per això, comence declarant que les línies que segueixen no són sinó una aproximació a la història de l'Olivar que, a l'espera d'un treball superior que les amplie i detalle, es planteja com a objectiu prioritari destacar-ne les principals fites religioses i socials. En conseqüència, serà inevitable que la recol·lecció de notícies incorpore una certa dosi d'arbitrarietat, ni que siga mínima. I que alguns dels lectors es pregunten per quin motiu s'han assenyalat unes dades i no d'altres. Als qui així opinen, puc dir-los que les seleccions d'informació ­qualsevol tria, de fet­ estan sotmeses a la inherent subjectivitat de qui les elabora. Fins i tot en els casos en què, com el que ens ocupa, el responsable actua amb una decidida voluntat objectiva. Siga com siga, sempre ens quedarà el consol de confiar en l'acció posterior d'un nou historiador/a que corregisca els errors, oblits i subjectivitats que ací es continguen. Perquè, tal com deia Joan Fuster: «Corregir i augmentar: això és la cultura».

301

Per tant, aquest treball parteix de la voluntat d'encabir en una trentena de folis les fites religioses, socials i culturals més destacades que, d'ençà la seua erecció, ha assolit l'Olivar. I, en aquest sentit, convindrà començar recordant que el codi de dret canònic defineix una parròquia com «una determinada comunitat de fidels constituïda de manera estable en l'Església particular, la cura pastoral de la qual, sota l'autoritat del Bisbe diocesà, s'encomana a un rector». D'aquesta manera, si abans d'entrar en el detall de les accions i els esd(...)