Enric Parreño Moratalla Paco Pons Alfonso

La prova de veu de l'àngel: el Cant de la Carxofa
I de com el moviment ciutadà posa en valor, transforma i innova, a través de l'educació i amb recursos didàctics, la cultura popular i el tradicional cant

El Cant de la Carxofa és una de les manifestacions culturals, festives i religioses més important de les que se celebren a la nostra localitat. És molt valorada i volguda per tota la ciutadania, fet que es demostra any rere any, no només amb les xifres de participació, també amb el fervor amb el que es viu la festa, i així com el nombre de famílies interessades en què el seu xiquet o xiqueta forme part de totes les activitats al voltant del popular motet. Esta tradició històrica forma part del nostre patrimoni cultural immaterial i és fonamental per a assegurar el seu futur que la preservem i mimem; i que la documentem mitjançant la nostra memòria col·lectiva. Molts ciutadans i col·lectius han treballat per donar visibilitat al Cant de la Carxofa, conservant així una part important del patrimoni del poble. Gràcies a tot eixe treball i el conjunt d'accions realitzades, el cant es troba en una clara etapa d'esplendor; continuar amb este treball ens garantirà el futur que es mereix el Cant de la Carxofa. Tots els estudis realitzats fins al moment, sense trobar exactitud a les investigacions, situen 1854 com a l'any de composició de la música i lletra del motet, i assenyalen a un xiquet anomenat Rigoberto Cortina Gallego (18431920), natural de Godella, i qui tenia en aquell moment només 11 anys, com a creador del Cant de la Carxofa tal i com el concevim actualment.
281

No obstant, la tradició en la qual un xiquet/a vestit d'àngel recita o canta versos a la imatge del Crist o de la Verge, és una tradició ben arrelada i anterior a la data de composició de meitat del segle XIX. Alaquàs és l'únic lloc, junt amb Picassent, on se celebra per partida doble, a la Verge de l'Olivar i al Crist de la Bona Mort, la resta de representacions del cant només es fan una sola vegada. Com a mínim ens hauríem de remuntar als segles XVII, XVIII i la primera meitat del XIX , on este tipus de representacions amb l'ús de diferents aparells mecànics és comú en les festivitats de molts pobles. Tampoc ens hem d'oblidar de fer una mirada enrere als autos sacramentals, és a dir, totes aquelles obres de caràcter religiós, que es representaven (generalment en la festivitat del Corpus Christi) per tal d'exaltar el misteri de l'Eucaristia. Altre exemple amb característiques similars els trobem a Torrent a l'encontre del diumenge de resurecció, on al final de la procesó en el moment de la trobada apareix una carxofa d'on cauen al·leluies en referència a temes religiosos. La simil(...)