Juanvi Mena Fort

ELS PASSARELLS DEL GARROFÍ Sentat sobre un llarg taburet, Paco Tàrrega, el Garrofí, dona compte d'un caliquenyo. El Garrofí no està en cap pub que envolten l'Horta Sud, sinó enmig del camp. Al calendari, corre la segona dècada dels 2000, i Paco Tàrrega evoca la passió que, des que era un crio, l'ha envoltat: l'ornitologia, és a dir, el ramal de la zoologia que estudia les aus, i en particular, l'art de desplegar el cant dels passarells. Perquè el Garrofí només s'ha dedicat a la criança i posterior preparació dels passarells per a fer-los cantar, al llarg de la seua extensa vida, a fer-los cantar en infinitat de concursos en la Comunitat Valenciana. I d'Espanya, en la que va ser campió nacional en aquesta modalitat de pardalets l'any 2018. Per les seues mans, físicament enormes, han passat canaris, carganeres i gafarrons, encara que, una vegada va deixar enrere l'eufòria d'estendre l'enfilat, que començà a practicar sota la companya del seu pare, va dedicar-se exclusivament a treballar amb els passarells. Per a qui desconega què era l'enfilat, haurem d'explicar-li que l'enfilat consistia en estendre una gran xarxa a terra, abocar-li molles de pa o qualsevol cep, inclús algun dels domesticats periquitos, per cridar l'atenció de tota classe d'aus..., «pardal que vola, a la cassola», diu la dita..., i quan hi havia bona cosa de pardalets, tirar dels fils que sostenien la xarxa per tal de tancar-la i capturar quants més millor. L'enfilat tenia dos finalitats: enxarciar pardals: uns, per al cant, els mascles; i els altres, per al papus, les femelles. Els pares del Garrofí vivien al carrer Doctor Barberà, d'Alaquàs.
321

A la mare li deien Rosario Alfonso Barberà, que li va atorgar al Garrofí dos germans i dos germanes. Son pare, Vicent Tàrrega Ros, a més de Garrofí, era el primer oller del poble, i tenia l'olleria al costat de casa, en la qual els perols i cassoles de fang per a cuinar l'arròs al forn descollaven entre multitud de peces. El passarell, en castellà el «pardillo común», és una espècie d'au amb tres dits cap avant i un cap enrere; dotze plomes en la llarga cua i nou plomes en cadascuna de les seues ales. Les seues parts externes són marrons, el calbot blanquinós i el bec gris. A l'estiu, el mascle té també gris el cap i el pit roig, circumstància que li dona una aristocràtica vistositat. Ni les femelles ni els joves passarells lluïxen aquesta coloració roja, encara que la seua zona central amb el pit resulta llustrosa. Encara que l'evolució del passarell ha estat constant i notable, en els mapes, potser, el passarell té tres àrees diferenciades: l'àrea de criança, al nord d'Europa; l'àrea d'ocupació permanent, a Europa central, la Penín(...)