Rafael Roca Ricart Universitat de València / IIFV / IEC

Els camins del retrobament. L'epistolari entre Josep M. Soriano i Joan Fuster
UN ALAQUASER IL·LUSTRE La celebració dels 80 anys d'un dels fundadors de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, Josep Maria Soriano Bessó, que s'acomplirà el proper mes de novembre, és una excel·lent ocasió per a recuperar les cartes inèdites que, entre finals de la dècada dels anys seixanta i principis dels setanta, el jove Soriano envià a Joan Fuster (1922-1992), un dels principals escriptors i pensadors valencians de tots els temps i el principal referent intel·lectual del valencianisme actual (Ortells i Pérez 2022). I també, per a fer memòria dels sis anys en què aquest alaquaser il·lustre es dedicà al periodisme i esdevingué portador de «la notícia viva», tal com en 1974 escrigué el mestre de periodistes Vicent Ventura. D'aquesta manera, entre els 24 i els 30 anys, abans de convertir-se en un dels líders del cooperativisme de treball associat, Soriano destacà com «el periodista que més volum d'informació canalitzà sobre els canvis socials i polítics que s'estaven produint al país», en paraules de Xavier Serra (2009: 82). I es relacionà amb valencianistes històrics com ara Vicent Ventura i Vicent Andrés Estellés, dels qui enguany celebrem el centenari del naixement; i també, amb Enric Valor, Enric Tàrrega, mossén Vicent Sorribes, mossén Josep Espasa, Raimon, Ovidi Montllor, Joan Fuster i d'altres. Una experiència comunicativa que, com recentment ha afirmat Francesc Pérez Moragón, és segur que aplicà amb posterioritat a la gestió de les cooperatives en què participà, i que li degué resultar ben útil «per representar els equips en què treballava amb una eficàcia particular» (Pérez 2024). Així, doncs, l'etapa cronològica en què, de manera prioritària, centraré el meu estudi és la que va de 1968 a 1974. Nascut a Alaquàs el 17 de novembre de 1944, Pepe Soriano fou el segon dels cinc fills que tingueren el matrimoni format per Josep M. Soriano Portalés i

351

Purificació Bessó Peiró. A les dècades dels 40 i 50 del segle passat, la major part de la població infantil deixava d'estudiar abans de complir els dotze anys per a posar-se a treballar. Però, contra el que era norma i per voluntat de son pare, Soriano fou matriculat, per a realitzar els estudis previs al batxillerat, a les Escoles Professionals de Sant Josep. «En acabar el curs, es va presentar, amb èxit, a la prova que feien els jesuïtes per tal d'admetre com a becaris alguns alumnes al seu col·legi» (Serra 2009: 86). I, de manera paral·lela, a finals de 1961 entrà a form(...)