Ángeles Nieto Sosa Responsable del Departament de Comunicació de l'Ajuntament d'Alaquàs

Les cicatrius de la DANA. Crònica dels fets esdevinguts entre el 29 d'octubre i el 15 de novembre de 2024
PRÒLEG DEDICAT A LES `PERSONES AMB ÀNIMA' Contar el viscut és un acte de memòria, de resistència i de justícia. Perquè el que no es conta, es dilueix amb el temps, s'esvaeix. Per això escrivim. Per a honrar als qui van estar i reconéixer el valor, el lliurament i la humanitat que van emergir enmig de l'adversitat. Perquè, en els dies més foscos, Alaquàs no es va rendir. La comunicació va ser, llavors, un pilar important per a mantindre'ns units i sobretot per a estar informats. LA CRÒNICA Són les 22.05 h de la nit del diumenge 3 de novembre. Ens trobem en la reguarda de la Policia Local d'Alaquàs on ens hem instal·lat provisionalment mentre es recupera l'edifici consistorial, sense llum en aquests moments i amb les restes de l'aigua i llot en les plantes baixes. Han passat sis dies des d'aquell fatídic 29 d'octubre en el qual la riuada va arribar per a assotar sense pietat la vida de tants valencians i valencianes. El dia en què la DANA va obligar forçosament a paralitzar-lo tot i dedicar cos i ànima a la nova situació. En la reguarda, la taula està plena de papers i carregadors. Enfront de mi, tinc a l'alcalde, Toni Saura. Acaba de penjar el telèfon i es dedica a apuntar unes notes en un quadern que s'aprecia interminable; mentrestant, l'equip de regidors i regidores, uniformats amb parapets grocs reflectors enumeren de viva veu les qüestions més importants que han tingut lloc durant la jornada. Saura escolta, coordina, redirigeix. La història ha volgut que en el seu mandat marcat per

109

la pandèmia (una alerta sanitària sense precedents en aquest segle) tornara a forçar una nova presa de decisions, totes les que precisava aquesta nova i desconeguda situació d'emergència. Cada informació, cada nota, cada apunt era vital i passava a formar part del llistat de necessitats diàries situat a l'entrada de la reguarda i custodiat per les companyes i els companys que, voluntàriament i jornada rere jornada es dedicaven a atendre les innombrables peticions i consultes dels veïns i veïnes que arribaven a la recerca de resposta. El telèfon fix de la centraleta policial no deixava de sonar. Sentírem una vegada i una altra repetir-se les mateixes preguntes, les mateixes respostes nodrides d'informació que arribava sense descans.

Punt neuràlgic provisional: reguarda de la Policia Local d'Alaquàs

110

SOBRE LA DANA DEL 29 D'OCTUBRE: ALAQUÀS I LA COMUNICACIÓ Tot va començar el dimarts 29 d'octubre. L'aire, cada vegada més intens, començava a mostrar la seua cara més violenta. Les xarxes socials, (...)