Pilar Latorre Morant

Un jutjat de pau, dos jutjats de pau: crònica de solidaritat
Exercir la solidaritat entre pobles veïns vol dir oferir suport i ajuda; aquestes conductes es poden manifestar de diferents formes, i donen com a resultat l'enfortiment dels lligams i l'augment de la qualitat de vida de tots els membres d'ambdues comunitats. Alaquàs i Aldaia són dos pobles de l'Horta Sud amb una unió innegable, amb una cultura ancestral compartida; amb una quotidianitat mixturada que es manifesta en els llaços familiars, en la parla, en els menjars, en les celebracions, en les mateixes séquies o en els carrers compartits. Pel que fa a l'àmbit judicial, Alaquàs i Aldaia havien compartit fins i tot algun jutge, de quan hi havia jutjats de districte. Però el que no havien compartit mai era el mateix espai per a desenvolupar les funcions corresponents als jutjats de pau. Hui podem dir que aquests pobles han fet, per un temps, de les oficines de justícia d'Alaquàs, del Jutjat de Pau, un espai únic, compartit amb tanta naturalitat que només si s'analitzen les circumstàncies viscudes podrem valorar la dimensió de la generositat aportada per totes i tots els implicats. Cal, doncs, amb aquesta senzilla crònica, fer visible la solidaritat comunitària i laboral practicada entre els Jutjats de Pau d'aquests pobles germans, amb motiu de la DANA. El 29 d'octubre de 2024, el Jutjat de Pau d'Aldaia, situat al C/ Dissabte, 9, va sofrir les inundacions hagudes en aquesta zona; inundacions tan importants com per a no poder treballar-hi. El secretari del Jutjat d'Aldaia, Andrés Palacios, va acudir el primer dia de novembre al lloc de treball i va trobar senyals d'aigua i fang de fins a un metre d'alçària a l'entrada. I a l'espai d'oficina i despatxos, les marques arribaven fins a uns trenta centímetres, prou nivell per a banyar i enfangar tots els lligalls de les prestatgeries més baixes de l'arxiu. «Els lligalls eren blocs de fang».

159

Els serveis municipals d'Aldaia tenien funcions relacionades amb les vides de les persones i les seues necessitats. De manera que, amb un gran sentit de responsabilitat, el secretari amb els treballadors del jutjat que es van poder acostar, junt amb una colla de quatre o cinc voluntaris reclutats del punt que l'Ajuntament havia arbitrat per al voluntariat, van poder traure gran part del fang que s'havia instal·lat i amenaçava la destrucció, per humitat, de llibres i expedients. Com la porta d'entrada s'havia espatllat i una vegada oberta ja no es podia tancar bé, van decidir repartir el material sensible, significatiu, important, entre els treballadors: els llibres de registre civil, ordinadors, etc., perquè no quedaren exposats a possibles actes vandàlics. El material nou, acabat de comprar: fulls, porta fulls, sobres, etc., va ser arrossegat per l'aigua i el fang. Amb e(...)