valencià | castellano   

Buscar
  Estudios y documentos

Año:2025
Pg:191-202
Título: El còlera de 1890 a Alaquàs
Autor: Marco Torres, Amparo | Sanz Persiva, Vicent
Periodo: Historia Contemporánea
Materia:  Sanidad
Siglos: XIX
Tema: Estudios y documentos-
Idioma: Valencià



Vista prévia
Amparo Marco Torres Vicent Sanz Persiva

El còlera de 1890 a Alaquàs
MATERIALS I MÈTODE La salut sempre és un bé que cal cuidar i la història de les malalties i especialment de les pandèmies ens aporten elements de coneixement importants que són o poden ser referència per abordar hui en dia altres pandèmies. Per això, en aquest treball estudiarem la pandèmia del còlera de l'any 1890 a Alaquàs. Per a conéixer les dades sobre la repercussió d'aquesta malaltia hem recorregut a les bases de dades històriques documentals de la Gazeta de Madrid, de l'INE i del Boletín del Instituto Médico Valenciano. Quan ens ha paregut oportú, hem transcrit literalment el text trobat a la font d'informació i en general fem algun comentari al voltant del que s'assenyala a l'esmentat text. A partir de les dades obtingudes hem fet l'estudi de la prevalença de la morbiditat, la mortalitat i la letalitat que tingué aquesta pandèmia a Alaquàs l'any 1890.

INTRODUCCIÓ Al llarg del s. XIX es mantenia la idea del contagi basada principalment en la doctrina miasmàtica i en una mentalitat toxicològica de l'agent patogen, considerat com un verí transmissible entre les persones a través de l'aire, l'aigua, els aliments i en general el medi ambient; per tot això, les autoritats sanitàries estaven conscienciades i arreplegaven en tots els pobles, les dades corresponents al clima i la direcció des d'on bufaven els vents, així com la posició dels cementeris si estaven o no ventilats, perquè podrien ser potencialment focus d'infecció o inclús en alguns casos, es preocupaven per qüestions de

191

salubritat i infraestructures públiques. L'excessiva humitat per la proliferació de séquies provocaven irritacions del ventre, diarrees i pertorbacions de la digestió, aquestes últimes degudes, segurament a les aigües de pou i l'abundància en aquestes de sulfat càlcic1 o de matèria biològica. En la primera meitat del s. XIX, encara predomina una concepció ambientalista de les malalties, de tal manera que la forma d'abordar-les està molt influenciada per aquest concepte. Però, a poc a poc es produeix un canvi en la interpretació del procés d'emmalaltir, passant del model ambientalista i químic al concepte d'especificitat etiològica de base microbiològica. Aquesta interpretació ambientalista es correspon amb l'obsessió que hi havia al s. XIX per conéixer el clima al qual atribuïen els costums, temperaments, malalties i forma de viure. Així uns vivien en l'opulència i altres en la misèria, uns eren sans i forts i altres arrossegaven una vida dèbil i plena de xacres. Cal tindre en consideració que la medicina a mitjan s. XIX no disposava d'un criteri internacional(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0