valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2006
Pg:123-126
Títol: De com es celebraven els batejos, les primeres comunions i els casaments fa cinquanta anys.
Autor: Ferrer Guzmán, Vicent
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Festes
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Festes
Idioma: Valencià



Vista prévia
Vicent Ferrer Guzmàn

De com es celebraven els batejos, les primeres comunions i els casaments fa cinquanta anys

En aquells temps els convits i les celebracions familiars es solien fer a les cases, perquè era el més adequat per a les economies familiars i perquè normalment el nombre de convidats no passava dels 50-70 persones (la família i alguns amics o veïns del voltant més pròxim). Pràcticament tot, des de les ensalades fins a les postres i des de la paella fins als pastissos es preparaven a casa, per a la qual cosa des de molt temps abans es procurava criar al corral de cada casa el millor conill, el millor pollastre o si es podia, el millor corderet per tal de quedar el millor possible amb els convidats. El «menú» per a bodes i primeres comunions era generalment: un primer plat de sopa de núvia, el segon un bon plat de paella, i el tercer un guisat de conill o pollastre amb mandonguilles. Sembla que este dinar era un punt massa carregat, però hem de tindre en compte que en aquell temps no tots menjaven carn o pernil i per això es menjava eixe dia d'una forma realment extraordinària. No faltaven per acabar els dolços a base de coques fines, rollets ronyosos, magdalenes, sospirs etc. i també el costum era prendre desprès del cafè una copeta d'anís o de mistela. Les dones de la família es posaven mans a la feina dos o tres dies abans per a preparar els dolços, la paella, o posar a punt la sopa de núvia. Tot es feia entre tots, amb pocs mitjans, amb molt d'esforç i molta il·lusió i per fi el dia de la festa es parava taula en casa o, si calia s'allargava la taula fins al corral, puix tingam en compte que estem parlant d'un temps on eren habituals les cases de planta baixa, o planta baixa i un primer pis, i quasi totes disposaven d'un pati interior per a poder tindre uns animalets i tot allò que calia per a criar-los.

123

Tot eixe treball manual de preparació del convit ja era part de la celebració i era motiu de reunió i d'unió entre les famílies perquè els convidats, o una part important d'ells ­sobre tot les dones- no feien allò d'arribar i posar-se a taula, sinò que abans havien pres part molt activa en la preparació del convit. Els regals, d'acord amb les possibilitats de cada família i dels temps que corrien, eren coses senzilles i útils per a la persona que es casava o prenia la comunió o també coses per a la casa. Però en general eren regals modestos que s'esposaven el dia d'abans de la celebració i veïns i familiars anaven a veure'ls. Recorde que quan érem xicuelos anàvem en grup a veure totes les cases on sabíem que hi havia un combregador i preguntàvem: «Ací ho ensenyen?» El mateix dia de la Primera Comunió el combregador anava a casa d'algun familiar que no podia(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0