Història oral

El paper silenciat de la dona i la seua influència en la nostra societat rural.

Ramon Tarín i López

El paper silenciat de la dona i la seua influència en la nostra societat rural
A totes les dones que ens han obert la porta de sa casa per a relatar-nos les seues vivències personals i col·lectives en una època molt difícil.

I. INTRODUCCIÓ Les oligarquies locals, han instrumentalitzat sempre el paper de la dona, emmudint la seua veu en qualsevol intent de revolució domèstica que poguera trencar el secular equilibri que afavoria l'immobilisme social i el conservadurisme polític, i que perpetuava el domini sobre la dona fins segrestar la seua presència en la vida civil. Sota el confús esquema de las labores propias de su sexo s'enquadra un percentatge de població femenina molt elevat que històricament no ha tingut ni veu ni vot a pesar del seu important paper dins del nucli familiar i la seua influència en la societat civil. La càrrega de treball de la dona dins la casa es una realitat que ve de lluny; les nostres besàvies, àvies i mares representen tota una referència de un model de vida i d'hàbits socials. El seu protagonisme però, ha estat un compromís silenciós, ocult i soterrat entre les quatre parets de la casa, perquè la professió de les dones ha estat un ofici sense festes ni reconeixement social, a cual s'han dedicat tota la seua vida pel benestar de la seua família, sacrificant la seua pròpia personalitat fins límits que sols la dona és capaç d'ultrapassar. Fa no massa anys que les nostres iaies eren mares joves, els seus treballs i ocupacions durant el dia eren substancialment diferents a com els coneixem ara i sense dubte, dignes de l'homenatge de les noves generacions. A diferència de hui, on és relativament fàcil a qualsevol dona estudiar una carrera o rebre formació qualificada, en aquella època al màxim que la dona podia aspirar, i solament per a unes poques privilegiades, era ser comares o mestres. Per tant no era estrany veure en els habitatges alaquasers les màquines de

129

repuntar calces, fer costura, brodar, elaborar embotits i tota classe de treballs extradomèstics de vegades relacionats fins i tot amb les feines del camp que permetria a l'economia familiar anar tirant endavant. D'altra banda si hi havia alguna cosa que pràcticament totes les dones d'aquella època sabien, des d'edats molt primerenques, era cosir. En els anals de la història, i des de les mateixes instàncies jurídiques i oficials de l'estat espanyol, al denominar el treball de la dona sempre l'han definit com ocupaciones propias de su sexo.1 La utilització de les fonts orals han possibilitat recuperar, no només el secular paper de la dona i la seua influència en la societat alaquasera, (...)