Francisco Laborda Ferriols

Aurelio Cervera Martínez

El meu agraïment per la col·laboració rebuda del fill del nostre biografiat, Pascual Cervera Cervera

Naix el 17 de novembre de 1923 al carrer dels Benlliure nº 33 d'Alaquàs. Degut a circumstàncies de l'època, la família deu canviar de domicili varies vegades, vivint en cases del mateix carrer dels Benlliure y del carrer Major. Son pare, Aurelio Cervera Ferrer, tenia un taller de palmitos y sa mare, Rosario Martínez Sena, es feia càrrec dels menesters de la seua llar. Eren sis germans: Conxa, Aurelio, Rosario, José, Maria i Paco. En 1947, quan va morir el seu pare, Aurelio, José i Paco es van fer càrrec del negoci familiar, en el que també treballaren les tres germanes fins que es van

Aurelio Cervera Martínez

247

casar. Formaven part d'una colla que oscil·lava entre huit i dotze treballadores, depenent de la quantitat de les comandes. Els palmitos tenien una nomenclatura específica per cadascun dels elements que el composen: - Barnilles o Varetes: conformen l'estructura del palmito i poden anar calades o pintades. - Caberes: primera i última vareta, més grosses que la resta. - Calat: forats realitzats sobre les varetes. - País: tela - Palmito: el conjunt dels elements anteriors. La fusta per fer els palmitos era de nispro i perer, les més apreciades pel resultat final, que no tendien a doblegar-se; a més a més de les de pomer, faig, plataner, totes les quals s'aconseguien mitjançant els corredors, que realitzaven la compra per esta comarca, encara que es va arribar a utilitzar el dagame, de color engroguit i procedent de Cuba, la qual també s'utilitzava per

Palmito calat d'os

248

Aurelio Cervera Ferrer treballant en una caladora de l'època

fer els eixos dels paraigües per la seua resistència. Clar és que es feia també barnillatge d'os de bou, nacre , plàstic i altres elements; depenent del taller de palmitos, que utilitza l'un o l'altre material, segons la seua especialitat. El procés començava per bullir i tallar les varetes, que es feia al poble veí d'Aldaia per un home que les deixava una temporada premsades per què s'escorreguera l'aigua i no s'arquejaren. Una vegada eixutes es feien fardos de 34 , 36 ( el més usual) i 40 varetes. A continuació es procedia a fer l'ull del palmito, es a dir, foradar la part inferior de les varetes i col·locar un ferro menut per subjectar-les. Seguidament es rebaixaven els costats de la font (primer tram del barnillatge) i es tallava la guia (segon tram) a una distància determinada, deixant més o menys llarg l'espai on després s'inseriria la tela o país. Posteriorment, a la polidora, s'aco-

249

Foto esquerra: Aurelio Cervera Ferrer, segon per la dreta, junt a alguns dels seus fills i altres treballadores a la po(...)