MARIA ESTEVE LLÀCER

LA NOSTRA CUINA TRADICIONAL (2)

Quan els romans iniciaren la primera cisterna de rec que després va ser millorada pels àrabs en l'horta de valència i seguint els cicles de conreu, les càmeres de huí hagueren pogut captar als nostres camps una àmplia varietat de colors. Va ser durant segles el mantell que envoltava els nostres pobles de l'horta, mantell al qual afegien color el roig de les tomates i pimentons; les brillants albergínies; les tonalitats verdes que formaven les carxofes, les bajoquetes, les bledes i els espinacs. També els arbres fruiters oferien l'espectacle del groc rogenc de les bresquilles, el verd brillant de les peres tendrals, el suau groc de les prunes i ciruelos i, els distints verds de les pomes, segons la seua varietat. Recorde a pesar dels anys, una pomera, les branques de la qual portaven fins a la mateixa porta de "l'Alqueria Alta" a la que jo acudia moltes vesprades a l'eixida de l'escola acompanyant a una companya meua que hi vivia. Els fruits d'aquella pomera, els anomenats de l'agre dolç, eren d'una tonalitat groguenca i un brillant color roig, el sabor cruixidor i àcid dels quals era una delícia. Huí en aquells camps es troben polígons industrials, fàbriques i tot tipus de naus comercials. No vull opinar sobre el canvi, perquè no sé ni estic capacitada per a dir si ha estat bo o dolent. Encara que l'espectacle no és el mateix, sí que podem gaudir dels mateixos productes, ja que els llauradors no s'han quedat a la sopa boba i, gràcies a les noves tecnologies, als seus esforços, als hivernacles, i sobretot al sol, que sí que és el mateix, podem gaudir sinó de l'espectacle, si del consum dels productes i així seguim posant a les nostres taules i disposant a les nostre cuines de la tan anomenada cuina mediterrània, com si del gran descobriment es tractara, quan als nostres pobles i des de fa molt de temps, ha esta el menú de cada dia. Pensem amb eixes amanides que són sempre el complement ideal del nostre arròs, tant si es de caldós com si es de sec, de la paella, del puxero, de l'arròs amb bledes, del potatge de cigrons i dels nostres fesols.
-129-

Fa unes quantes dècades, els experts en gastronomia recorrien el país buscant la bona cuina per a formar les guies dels millors restaurants i cases de menjars. Passaven de puntetes per València perquè l'arròs era el plat preferent i quotidià i el més demanat. Buscaven una cuina influenciada per altres tendències, i ni tan sols miraven un receptari de cuina regional, un receptari molt ric i saborós que no tenia res a envejar a les tendències d'altres zones. Huí els especialistes i restauradors ja ens visiten assíduament, donant el valor que li pertoca a una cuina que a més a més d'oferir una gran oferta en arr(...)