Mª JULIA MARTÍ CÀNOVES

LA NOSTRA CUINA: ELS DOLÇOS

El nostre agraïment a Paquita Martí Miguel i Doloretes Martí Miguel les Tanes, per la cessió del seu receptari de dolços. Al nostre poble com a tants d'altres d'arreu la geografia espanyola, el menjar sempre és motiu de celebració, o millor dit, cadascuna de les celebracions, siga del caliu que siga, es situa al voltant d'una taula i com bé sabem tots, acompanyada de menjar. Segons l'època de l'any en la que es trobem, les suggerències de la cuina seran diverses i, dependran sobretot dels ingredients que trobem al mercat però, el que de segur sempre tindrà un paper molt important serà el darrer plat que posarem a taula. Parlem dels dolços, que acompanyen bé el cafè o la infusió, o bé la copeta de mistela o digestiu. Al nostre poble teníem distintes classes de dolços per a festejar les diferents festivitats religioses de l'any. Si els ordenem cronològicament, veurem de quina manera més senzilla se'ns fa la boca aigua: - Començarem per la festa de Reis, i per tat direm que per Nadal, el plat protagonista són els pastissets de moniato. De vegades de la mateixa pasta se'n feien uns altres que eren de cabell d'àngel. - Després al mes de febrer teníem la festivitat de Sant Blai, i els forns s'omplien de gaiatos (fets de pasta de rosquilleta amb llavoretes) i de llongues ( de pasta de llimonà i llavoretes). - Continuem al mes de març i ens trobem amb els bunyols i Sant Josep, que encara són tan coneguts a la actualitat. - Al mes d'abril arribava Pasqua de Resurrecció i amb ella els panquemaos, les coques amb panses i nous i les mones de pasqua amb l'ou ben colorit per als més menuts de la casa.
-133-

- El més de maig era el de les primeres comunions i el costum a Alaquàs era dur un plat de dolços, la vespra de la comunió, a cadascuna de les cases del veïns, familiars o amics que no anaven al dinar de l'endemà, per a què participaren de la mateixa festa - Per a juny teníem sant Joan que també tenia el seu dolç molt particular, perquè només durant uns dies el podies trobar al forn i després, fins a l'any vinent, res de res. Es tracta d'un bollet, anomenat de Sant Joan, fet d'una pasta semblant a la de l'ensaïmada però amb llavoretes i amb molt de sucre per damunt. - Passem a les festes del poble i aleshores tornem a topetar-se amb els plats tant típics de dolços variats que sempre es treien a taula, amb l'excusa d'una visita o simplement perquè era el dia de la Mare de Déu de l'Olivar, el dia del Crist, la vespra..... o perquè es casava algun fill de la casa. Este plat de dolços duia a la base, una coca fina i damunt, rollets d'anís o d'ancaro, rossegons, magdalenes, sospirs de coco, sagí, galetes d'ou...(...)