valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2012
Pg:91-104
Títol: Notícia sobre la troballa d'unes monedes romanes a Alaquàs (1898).
Autor: Roca Ricart, Rafael
Perióde: Història Antiga | Història Contemporània
Matèria: Mitjans de Comunicació
Segles: I; II; XIX
Tema: Estudis i documents-Mitjans de Comunicació
Idioma: Valencià



Vista prévia
Rafael Roca Ricart IDECO de l'Horta Sud

Notícia sobre la troballa d'unes monedes romanes a Alaquàs (1898)
El descobriment ­fortuït o previst­ d'objectes, utensilis i instruments procedents de la quotidianitat humana, com ara peces de ceràmica, rajoles, monedes, anells, polseres, etc., ha estat, tradicionalment, una de les eines més eficaces de coneixement i aproximació a les cultures i civilitzacions que ens varen precedir en el temps. És la grandesa de l'arqueologia, i, en aquest sentit, no hi ha cap dubte que una de les restes materials que més informació proporciona al voltant del sistema d'organització ­política, sobretot­ i de funcionament col·lectiu dels nostres avantpassats són les monedes. Com és ben conegut, les monedes, potser la forma més habitual de mesurar comunament el valor material de les coses, canvien periòdicament d'encuny en funció del règim o període polític que les emet; i és així com, actualment, i tan sols deu anys després d'haver-la fet servir de manera diària, tots contemplem la pesseta com una rèmora del passat a la qual, tanmateix, va lligada una part de la nostra vida i de persones tan pròximes a nosaltres com ara els nostres pares i avis. En aquest sentit, en el de la important font d'informació històrica que representa la numismàtica, durant el passat mes de juliol vàrem poder llegir a la premsa com la troballa d'una moneda de l'antiga Corona d'Aragó ­d'un croat: «Moneda antiga d'argent, de valor variable segons les èpoques, però que solia ésser aproximadament de dotze a divuit diners», segons la definició que en fa el Diccionari Català, Valencià, Balear­ a l'assentament de la Pobla d'Ifac, al municipi de Calp; d'un croat, deia, pertanyent a l'època en què regnà Alfons III el Benigne (1327-1336) i encunyat a Barchinona ­és a dir, la Barcelona medieval­, i que permeté afinar millor la data de construcció de l'església gòtica de la Mare de Déu dels Àngels, que els arqueòlegs situen ara entre els anys 1320 i 1340, convertint-lo així en el temple més antic de la zona.

91

De fet, el territori conegut com a Pla de Quart ­i integrat pels termes municipals d'Alaquàs, Aldaia, Manises, Quart de Poblet, Torrent, Riba-roja de Túria i Vilamarxant­ ha estat tradicionalment un lloc ben productiu, des del punt de vista arqueològic. La ubicació de viles i assentaments romans al llarg d'aquest territori ­com ara la coneguda com a Ereta del Moros, al terme municipal d'Aldaia1­ ha provocat que les restes i les petjades que el pas de la civilització romana deixà als nostres pobles no resulten en absolut estranys, ans al contrari: abundosos i significatius. Així, se sap que en 1(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0