Ramon Tarín i López

Dades per a conèixer les eres i pallers que hi havia a Alaquàs al segle XX
Agraïments El nostre agraïment a totes aquelles persones que ens han ajudat a recuperar la memòria de les eres i pallers que hi havia al poble al segle passat. Especialment volem citar a: Pilar García Ferrandiz la Pallera Roser Martínez García Carmen Baixauli Laborda Francisco Laborda Ferriols Andrés Ginesta

LES ERES Les eres eren grans esplanades circulars amb un perímetre que oscil·lava entre els 30 i 40 metres, on s'efectuava la trilla dels cereals. Estaven situades fora de la població i en llocs airejats on pegava fort el vent. En el passat recent del nostre poble, hi havia dues modalitats d'era: les eres permanents i les eres provisòries. L'era provisòria era aquella que es feia tots els anys al mateix camp on s'havia conreat el forment. Les eres fixes o permanents eren de terra i es repartien entre els veïns l'activitat en la mateixa, actuant tots ells com a propietaris. Durant l'hivern, les eres permanents o fixes quedaven sense cap activitat. Tampoc es realitzava cap treball per llur manteniment, llevat d'aquelles faenes preliminars prèvies a la batuda que òbviament eren imprescindibles. Així doncs, a l'arribada de la primavera s'escomençava a preparar com calia, "fer era" com resa el dit popular. Com cada una de les eres tenia més d'un usuari, dies abans del començament de la batuda, es realitzava el sorteig de les tandes entre tots els usuaris, atorgant més o menys dies a cadascú dels llauradors segons el volum de producció.

105

La referència més antiga relacionada amb les eres del poble es troba en el topònim del carrer de les Eres, documentat en l'inventari de terres d'En Pere García, fet el 4 d'abril de 1530: "un moreral de quatre fanecades en la partida de la sèquia de les eres"1 La següent referència de les eres d'Alaquàs, la trobem documentada en el treball de Virginia Mª Cuñat Ciscar: «El archivo de la Casa de Alacuás en la primera mitad del siglo XIX» «Venta de una cahizada de tierra viña en el lugar de Alacuás partida del Rec de la cequia de les Eres otorgada por Cosme Soriano fabricante de pucheros y otros, en favor de Bautista Palau, ante Luis Baldó, notario de Valencia, en siete de marzo de mil quinientos ochenta y tres, loada por el señor don Gaspar Aguilar». Al segle XVIII, hem pogut constatar una darrera al·lusió a les eres d'Alaquàs, al Llibre de Títols de l'Arxiu Parroquial de Torrent en què es descriu els efectes devastadors de la inundació que va patir Alaquàs el dia 14 de setembre de 1731. Al referir-se a l'arribada de l'aigua al poble, provinent de la Rambleta d'Aldaia. diu literalment: «la que passa a Alaquàs entra per la p(...)