valencià | castellano   

Buscar
  Estudios y documentos

Año:2004
Pg:09-56
Título: L’estructura de la terra i evolució del parcel·lari a l’horta d’Alaquàs segons els llibres cobradors de la séquia de Benàger i Faitanar de 1794-1880.
Autor: Tarín I López, Ramón
Periodo: História Moderna | História Contemporánea
Materia:  Urbanismo
Siglos: XVIII; XIX
Tema: Estudios y documentos-Urbanisme
Idioma: Valencià



Vista prévia
ESTUDIS I DOCUMENTS

RAMÓN TARÍN I LÓPEZ

L'ESTRUCTURA DE LA TERRA I EVOLUCIÓ DEL PARCEL·LARI A L'HORTA D'ALAQUÀS SEGONS ELS LLIBRES COBRADORS DE LA SÉQUIA DE BENÀGER I FAITANAR DE 1794-1880
Sabem, almenys des del segle XVIII, que el domini de la propietat a l'horta d'Alaquàs ha estat en mans de la noblesa, amb participació de l'església i ordes religioses així com de personatges influents de la ciutadania de València, a més dels grans terratinents. Com a nota il·lustrativa direm que tant la noblesa com la burgesia valenciana han tingut propietats, més o menys xicotetes, dins de l'anomenat hort de Cardona, al carrer Major, on trobem el Marqués de Càceres, que posseeix una parcel·la de 6 fanecades, Salvador Cardona, 3 fanecades i Antonio Genovés, també 3 fanecades. Dintre d'aquest context caracteritzat per la influència de la noblesa als segles XVIII i XIX, a través dels lligams històrics amb el baix poble rural, el protagonisme del llaurador d'Alaquàs ha esta relegat a l'àmbit de la parceria i l'arrendament, en la majoria dels casos. Desconeixem les condicions dels contractes als quals estaven sotmesos els arrendataris però segurament no devien d'ésser massa favorables quan Cabanilles fa aquest comentari: "Si los frutos que el labrador recoge en recompensa de su trabajo, que dasen en favor de los pueblos, reynaria en casi todos ellos la abundancia y la felicidad. Por desgracia se reparten las cosas de tal modo que, el cultivador carga con el trabajo y otros perciben la mayor parte de los frutos. Pocos le quedan a un arrendatario después de pagar los derechos a la Iglesia, al Estado y a los señores territoriales y después de satisfacer los arriendos que aumentan continuamente". Tanmateix, aquesta situació de domini a l'horta tindrà el seu punt d'inflexió a la segona meitat del segle XIX, tres seran els aspectes bàsics que contribuiran a la seua eradicació: la nova Llei de Successió, la venda a la burgesia de les propietats i l'adquisició dels arrendaments històrics. La millor situació econòmica dels arrendataris serà el principal element en l'evolució de la propietat passant, diguem-ne, a ser la terra propietat de qui la treballa. Tots els elements abans esmentats, introduiran un nou concepte en aquesta evolució de la propietat, que produirà la minva progressiva dels grans latifundis i l'aparició de les petites parcel·les.
-11-

La presència del propietari a Alaquàs al llarg dels dos darrers segles, ha estat una presència caracteritzada (llevat d'alguna excepció) pel xicotet propietarillaurador, amb una participació de la propietat minifundista que no sobrepassa la mitjana de les sis fanecades en el seu conjunt. Per analitzar el procés estadístic de participaci&(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0