valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2004
Pg:121-140
Títol: Moros i Cristians Perolers: 1979-1982. Un quatrienni prodigiós.
Autor: Llorens Vila, Joaquim
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Festes
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Festes
Idioma: Valencià



Vista prévia
JOAQUIM LLORENS VILA

MOROS I CRISTIANS PEROLERS: 1979-1982. UN QUATRIENNI PRODIGIÓS

I. L'any 79 del segle XX va suposar una fita força significativa per als ciutadans d'Alaquàs perquè, entre d'altres, ocorregueren dos esdeveniments que han marcat fortament la nostra vida. En primer lloc, el dimarts tres d'abril, la candidatura encapçalada per N'Albert Taberner va guanyar les primeres Eleccions Municipals. La campanya havia estat dura i difícil; era la primera que els menors de trenta anys coneixien, i en l'orientació del vot havia tingut un fort ressò públic el document de suport signat per cinquanta-quatre ciutadans, dones i homes del poble (imatge pàgina següent). Després de tants anys de control ideològic, un grup d'Independents, junt a components del Partit Comunista, havien estat votats majoritàriament per a representar-nos en un ajuntament democràtic. És cert que havia hagut, crec sincerament que sense mala intenció, un intent de desprestigiar, des dels estaments més conservadors i tradicionals, els qui havien signat el "Paper Groc", com es coneixia popularment el document, tal vegada perquè sobretot, els resultava difícil entendre com reconeguts catòlics, de famílies catòliques, podien donar i demanar el vot per als comunistes, essent així que fins el Papa havia sentenciat "qui vota comunista vota peccato mortale". Són vint-i-cinc anys dels ajuntaments democràtics. El segon fet, va ser que aquell any s'inicià una festa nova, desconeguda per a molts: la Festa per excel·lència, la dels Moros i Cristians Perolers. Enguany fa un quart de segle. Abans d'aquesta data hagués estat impensable la desfilada sense que els moros haguérem acabat davant el Tribunal de Orden Público.
-121-

El paper groc.

-122-

Comunicar als qui no visqueren la Transició, l'ambient simultàniament contradictori de tensió i distensió, resulta bastant difícil. Eixíem d'uns anys foscos i els ciutadans estàvem expectants pels esdeveniments que tenien a vore amb la política espanyola. Les primeres Eleccions Generals Democràtiques les havia guanyades la UCD d'Adolfo Suárez en el 78, però fins les Municipals el 79, als ajuntaments encara estaven els alcaldes de la dictadura. Malgrat tot, hi havia una permissibilitat controlada amb les "esquerres". Des de la mort d'En Franco, els Governadors Civils, encara del règim anterior, eren conscients que el canvi era irreversible, i amb eixe convenciment havien donat ordre als alcaldes que es mostraren comprensius amb els "descontents". No d'altra manera s'explica el que s'hagués fet una manifestació per demanar un semàfor, doncs a la carretera un camió havia mort un fill de Santos Alarte i l'alcalde va convocar penyes, festers i a tot aquell qui (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0