valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:2004
Pg:173-192
Título: «Francisco Tàrrega Mas, el tio Paco el de la Nena».
Autor: Tarín I López, Ramón
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
BIOGRAFIES

FRANCISCO TÀRREGA MAS, el tio Paco el de la Nena

Francisco Tàrrega Mas naix el huit de maig de 1910 al si d'una família relativament acomodada a la casa número 6 de l'antiga plaça de la Constitució, un dels racons irregulars amb més sabor històric del vell casc urbà, format aleshores per mitjà dotzena de cases on vivien un grapat de veïns. És el sisé dels set fills que té el matrimoni format per Manuel Tàrrega i Dolores Mas: "En realitat jo era el que feia nou dels germans perquè ma mare va tindre deu fills: cinc xics i cinc xiques; el que passa és que tres dels xics van morir abans de nàixer jo. El cas és que vam quedar dos xics: el meu Nelo i jo i cinc xiques: Doloretes la major, que era casada amb Toni el Pansit; Maria, la segona, que era casada amb Jacinto el Blaiet; Assumpció, la dona de Paco l'Alqueriero; Rosario, la dona de Pau el del cine Benlloc i la meua Carmen, que es va casar amb Vicent Mitjasola. A mon pare li deien Nelo el Roig de la Felipa i a ma mare Doloretes la Nena i com en la majoria dels pobles el malnom de la mare l'heretava sempre el fill, de manera que a mi m'han dit sempre Paco el de la Nena perquè quan era xiquet les dones preguntaven unes a altres: Aquest xiquet de qui és...? És el fill de Doloretes. Quina Doloretes...? Xica, la de la Nena, contestaven les dones. Jo vaig nàixer davant del casino de la plaça, a la casa de la Nena que sempre s'ha dit i on visqué més tard Paco l'Alqueriero, que era casat amb una germana

-175-

meua, com acabe de dir. Aquesta casa ha sigut sempre la casa de ma mare i ací hem nascut tots els germans. Era una casa gran de llauradors que tenia dos andanes, dos pallisses, un celler molt gran amb un trull i dos quadres, perquè en casa sempre hi ha hagut sis haques: cinc per anar a la Manxa i una per a treballar la terra que teníem al terme de la Pastora, molt prop de l'alqueria de Sorregin. En aquell temps a la plaça hi havia sis o set cases i vivien pocs veïns: la tia Salvaoreta, la mare del matalafer, vivia al cantó del carrer Major; el tio Baldomero el Correger, vivia al mig, i després estava la casa meua, que estava al costat del tio Careto; a continuació venia la casa del tio Baltasar el Fornillero i al cantó, on començava el carrer dels Benlliures, estava el jutjat i la bàscula del poble. Mon pare era germà d'un que li deien el Gat d'Aldaia i tenien cadascun un carro i anaven a la Manxa a comprar i vendre gènere d'ací cap allà: portaven arròs, abadejo, sardines de barril, tomates, pimentons... en fi, el que donava el temps. A Guadalajara hi havia un home que li deien don Julián Peiró que era com família de mon pare. Aquell home es quedava quasi tot el que portava mon pare perquè tenia tendes en tots els pobles. D'allí carreg(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0