valencià | castellano   

Buscar
  Estudios y documentos

Año:2012
Pg:139-164
Título: Tocs, vols i costums campaners tradicionals del calendari anual a Alaquàs.
Autor: Sarrió Andrés, Pau Mª
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Sociedad
Siglos: XIX; XX
Tema: Estudios y documentos-Societat
Idioma: Valencià



Vista prévia
Pau M. Sarrió Andrés

Tocs, vols i costums campaners tradicionals del calendari anual a Alaquàs
Les campanes varen ser, i continuen sent a hores d'ara, un instrument dedicat a la vida en comunitat dels pobles i ciutats, en els quals han marcat des de temps immemorial el ritme de la vida. Mitjançant els seus tocs i vols, als veïns i veïnes sempre ens han transmès sentiments d'alegria, amb el volteig de les campanes els dies de festa; o de tristesa, en els tocs de difunts; ens han alertat en cas d'incendi o tempesta, o simplement ens han marcat les hores del dia. No oblidem que fins fa cinc o sis dècades les campanes foren indispensables en la vida de les poblacions, ja que eren el mitjà de comunicació més important per a tots els habitants, tenint en compte que vivíem en una societat on encara no hi havia ni molt menys la tecnologia actual, i per tant, la facilitat per comunicar-se. Les campanes han sonat igual al llarg dels segles, per això hem de pensar que moltes vegades, quan escoltem una campana antiga, estem escoltant el mateix so que fa segles van escoltar els nostres avantpassats. Per totes aquestes raons, podem assegurar que les campanes són la música viva més antiga de qualsevol dels nostres pobles. El que explicaré en aquest article són els tocs i vols, amb els seus costums, interpretats en el moment pertinent del calendari anual del nostre poble, dins d'un període històric majoritàriament comprés entre les acaballes del segle XIX i l'electrificació de les campanes de l'Assumpció l'any 1969. En total quasi un segle, temps en què els costums han canviat molt i del qual encara tenim informació directa dels protagonistes.

139

TOCS, VOLS I COSTUMS CAMPANERS TRADICIONALS El calendari anual en la societat tradicional s'organitzava segons la importància de cadascun dels dies, classificant-se en dies laborables, dominicals, festius i de festa major. Les campanes amb els seus tocs i vols diferenciaven cadascun d'aquestos tipus, utilitzant més o menys campanes, tocant-les d'una manera o d'una altra, i fent més o menys tocs i vols, encara que això fóra més variable, ja que depenia del nombre d'actes i celebracions que es feren. A més d'aquestos, també existien altres tocs no relacionats amb cap dia en concret (com el de difunts o el de rogativa) i d'altres no litúrgics com el de foc o tempesta, dels quals farem referència al final. Els tocs i vols els interpretava el campaner, que durant molt de temps fou un ofici remunerat, compatible amb altres treballs a fi de guanyar un millor jornal, el qual va desaparèixer en la "nefasta" electrificació de les campanes en la segona meitat del segle XX. (I dic nefasta perquè suposà la mort de moltes campanes, campanars i tocs, i en general de gran part del patrimoni campaner). En un poble com (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0