RAFAEL ROCA RICART

L'HOMENATGE D'ALAQUÀS AL DOCTOR FAUSTÍ BARBERÀ (1926)

Introducció L'any passat, mentre preparava un article per a Quaderns d'Investigació d'Alaquàs sobre la repercussió que entre el món social i cultural valencià dels anys 20 havia tingut la defunció del metge i valencianista Faustí Barberà Martí1, em vaig quedar amb les ganes de dotar de contingut la referència amb què uns anys abans havia conclós un treball sobre el mateix personatge el professor Juan Antonio Micó Navarro: «En 1926 se le dedicó un homenaje en su pueblo natal, Alacuás, rotulando una calle con su nombre»2, havia anunciat aleshores. A banda de l'any de l'homenatge, no comptava amb cap altra dada o pista per a realitzar la investigació, i la pressa per lliurar el treball m'impedí de desenvolupar el que en aquell moment vaig qualificar com una de les «dues manifestacions de record i d'estima que el nostre poble, el seu bressol de naixement i d'infància, ha tingut amb ell»3 al llarg de la història. L'altra era la d'haver aconseguit que en 1999 l'Institut d'Educació Secundària local fóra batejat amb el seu nom. Del per què de l'homenatge de 1926, prou que me'n feia càrrec, atesa l'excel·lència i la brillantor que desprén la trajectòria cívica i professional d'En Faustí Barberà. Però el com i el quan Alaquàs havia trobat la necessitat d'honorar i perpetuar, amb la rotulació d'un carrer, el nom i la memòria d'un dels seus fills més insignes, eren dades interessants i desconegudes que calia desemmascarar, que els actuals habitants del nostre poble (i jo entre ells) no es podien permetre el luxe de desconéixer. Tant el fet d'haver-me criat tota la vida a un carrer contigu al del «Doctor Barberà», com la simpatia i l'admiració que la vida i l'obra del perso1 Roca Ricart, Rafael, «El Doctor Faustí Barberà Martí (1850-1924), un soldat de la fe i de la ciència», Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 2002, p. 43-61. 2 Micó Navarro, Juan Antonio, «Faustino Barberá y Martí (1850-1924), médico, historiador, político e introductor en España del método oral puro para la enseñanza de los sordomudos», Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 1996, p. 41. 3

Roca Ricart, Rafael, op. cit., p. 45.

-43-

natge em produeixen, eren circumstàncies que m'empenyien a descobrir el moment, la forma i el contingut de l'homenatge de 1926. I és ara, més de setanta-cinc anys després, quan compte amb dades suficients per a reconstruir-lo i publicar-lo a Quaderns com a una «segona part» del treball de l'any passat. És així com desitge sumar la meua veu a la dels qui protagonitzaren aquell acte d'homenatge.

Un hom(...)