valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:2012
Pg:165-172
Título: «José Vivó Salcedo».
Autor: Tarín I López, Ramón | Vivó Llidó, Laura | Ferrer Guzmán, Vicent
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
Ramón Tarín Laura Vivó Vicent Ferrer

José Vivó Salcedo

Fa aproximadament quaranta anys JOSÉ VIVÓ SALCEDO va instal·lar la seua indústria al carrer San Martín nº 4 d'Alaquàs. Des de la ciutat de València on tenia les instal·lacions de la indústria de cromats, ell com alguns dels seus clients, i molts comerciants i industrials, es van veure en la necessitat de buscar noves instal·lacions en els barris o pobles de la perifèria de la capital, impulsats pel creixement urbanístic i per la bona marxa dels seus negocis. Era la primera fase de la creació dels polígons industrials i del desenvolupament dels pobles de l'àrea metropolitana de València.

167

Però comencen la història del nostre personatge pels seus orígens, la seua infantesa i joventut. José Vivó Salcedo va néixer l'any 1926 al carrer Cirilo Amorós, nº 2 de València, fill d'una modesta família propietària d'una tenda de queviures. Era el tercer d'un matrimoni que contava amb dues filles. La infància de José va transcorre amb la normalitat, entre l'escola, la família i els jocs de carrer que en aquell temps, abans de la guerra es podia permetre la xicalla de la capital: jugàvem al mig del carrer ­diu José- amb una pilota que havíem fet amb tela lligada, que no era ni de goma, i al cap de les mil venia un municipal en bicicleta, -eh! un guiri, que ve un guiri!- i tots a córrer. En temps de la guerra civil, quan José tenia entre 10 i 13 anys: La guerra pel mig, s'ho passàrem molt malament ­comenta José-. Dins de tot això encara amb molta sort, perquè caigueren bombes molt a prop de la nostra casa, concretament on estava el cine Tiris al principi de l'aleshores, Avinguda de José Antonio. Hi havia un bar que feia xaflán, que crec que es deia la Gran Penya o alguna cosa per l'estil i allí mateix caigué una bomba i nosaltres vivíem al començament de Cirilo Amorós. Eixa ens pillà molt a prop i un bombardeig d'un vaixell de guerra que es deia el Canàries, allò va ser terrible, va ser de nit, les bombes passaven xiulant, però prop de casa no passà res, ni a nosaltres. Mon pare tenia aleshores 48 anys, no estava en edat militar i jo era molt xiquet. Acabada la guerra, la família de José es va traslladar a Mislata a un pis propietat del seu pare, d'on se'n anaren onze mesos després al barri del Carme i posteriorment al barri de Russafa, concretament al carrer Organista Plasencia, d'on eixiria en el seu moment per a casar-se. José acabà els estudis primaris i es posà a treballar en l'empresa Industrias Verí, una empresa de fabricació de planxes de planxar roba, hi va conèixer una de les empleades que es deia Laura Llidó Alapont, amb la qual inicià (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0