FLORA PERALES SEBASTIÀ, la tia Flora.

Podem dir que la figura de Flora Perales, la tia Flora, pertany a l'àmbit dels personatges que es troben molt relacionats amb la transició històrica del Teatret, fins i tot, és una de les persones més velles d'eixe reduït grupet de persones supervivent que encetaren la seua singladura generacional allà per la primera meitat de segle XX, i que han forjat els gruixuts pilars del Teatret que encara gaudeix amb més força si cap dintre del context cultural mes sensibles de la societat. Nascuda a la Font de la Figuera (Alacant) el dia 6 de gener de 1929 en el si d'una nombrosa família de huit fills, tres fills i cinc filles. La tia Flora és la setena dels fills del matrimoni format per Rafaela Sebastià Bataller i Ramon Perales Reyes: "Ma mare era nascuda a Manuel, un poble xicotet hui es pot dir que ja és un poble relativament gran, que té un carrer grandíssim que es diu Ènova; d'ací al Tossalet i ha un trosset de mitja hora, que era el temps que ens costava d'anar a peu quan anàvem a vore la família. Allí encara em queda un cosí germà. Hi ha una dita popular d'aquella comarca que diu així: Manuel, Torreta, Sants Ènova i el Tossalet, Berfull, La Pobla i Sant Joanet... Ma mare es crià a la Font de la Figuera perquè tenia allí una tia, que era germana del meu iaio patern i, com que la família de ma mare era molt gran, resulta que aquesta tia seua va dir un dia: "Perquè no em deixes la xiqueta, tantes com
-99-

en tens?". El cas és que ma mare es crià a la Font de la figuera encara que anava moltes temporades a Manuel, i dos germanes més se n'anaren a l'Argentina... Per cert, que després de molts anys van vindre de l'Argentina totes les cosines meues a les festes del poble, quan vivíem en la casa del tio Cafís, que era aleshores de Carmen, la Nena. Mon pare era el ferrer del poble i el seu naixement a la Font de la Figuera fou un naixement circumstancial i molt embolicat. La meua iaia que vivia a Villena es posà de part quan anava de viatge en el tren per a visitar a uns familiars que tenia a la Font de la Figuera i a penes li donà temps de tindre'l allí. El cas és que, per les circumstàncies que foren, la família de mon pare també es posà viure allí i mon pare es crià al carrer de Villena núm. 24. Quan es feu fadrí se n'anà a la guerra de Cuba i quan va tornar de la guerra isqué tot el poble a rebre'l. Ma mare que en aquell temps tenia 18 anys, també anà a rebre'l i sembla ser que ell es va fixar en ella i es van enamorar... El cas és que és posaren a festejar i la tia li va dir: "Com que la xica la he tingut jo ací vull que isca de núvia de ma casa". I així va ser. Després de casar-se mon pare contin(...)