valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2003
Pg:105-114
Títol: «María Esteve Llácer».
Autor: Tarín I López, Ramón
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
MARIA ESTEVE LLÁCER

Maria Esteve Llácer ha sigut i és una muller incansable, involucrada amb la interpretació i direcció de l'antic Teatret, i està considerada com el bastió i llegenda viva del teatre local, amb un paral·lelisme artístic semblant a figures tan emblemàtiques com Juan Alabau, que al nostre parer han d'ésser referència i matèria obligada per a qualsevol estudiós del teatre contemporani a la nostra localitat del segle XX. Nascuda en Alboraia el 6 de gener de 1922, al si d'una família formada pel matrimoni Vicent Esteve, un barber natural d'Alboraia i Magdalena Llácer nadiua d'Alaquàs. Maria Esteve pertany a una família d'antics forners i moliners que, envers 1896, van haver d'immigrar cap a les emblemàtiques terres immortalitzades per Blasco Ibáñez en la seua novel·la "La barraca". Aquesta circumstància biogràfica la recull de forma molt exhaustiva les pròpies paraules de Maria Esteve: "El meu iaio Mariano que havia nascut en Alaquàs en 1865, era el tercer d'una família de quatre fills. Els seues germans foren: Teresa, que va tindre dos fills ­Tereseta la del Forn i el tio Àngel, que va ser abanderat de la Música Roja per allà els anys vint­, Esperança, mare de Nieves, Ismael i Pepe, i Francisco ­el tio Rullo­ pare de Francisco i Salvador Llácer el Matalafer.
-105-

El meu iaio descendia del forn de Librada. En aquell temps al poble hi havia tan sols tres forns: el de Forriols, el del Pitxó i el de Mona, i quasi tots eren família. Com que les professions de forners i moliners estaven molt esteses en la família no fou d'estranyar que el meu iaio es dedicara a exercir l'ofici fins que féu el servei militar. En acabar el servei militar, es va casar amb Magdalena Segura Soriano, una dona també d'Alaquàs que estava entroncada amb els moliners del molí de Picó i totes les famílies Segura d'Alaquàs. El iaio del molí de Picó, germà de la meua iaia. Aquest home era el pare de la tia Carmen, la mare del tio Enrique el Xato i del tio Moliner, el pare d'Assumpció la del Molí. El tio Marino el Tartanero, era germà de la meua iaia, i la tia Carmen, i la tia Virtudes cosines de ma mare... La dona del tio Geroni també era família de ma mare, així com el tio Pasqual el Fariner, perquè, clar, en aquell temps en el poble eren quatre gats i quasi totes les famílies estaven entroncades. Després del naixement dels tres fills majors, Magdalena, que era la meua mare, Mariano i Maria, els meus iaios se'n van d'ací per a fer-se càrrec d'un molí d'Alboraia en règim d'arrendament. En aquesta població naixerien els germans més xicotets de ma mare: Teresa, Paca, Carmen i Pepe. I jo mateixa...". El meu iaio Mariano fou un h(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0