valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2003
Pg:115-118
Títol: «Carmen Pons Gil».
Autor: Laborda Ferriols, Francisco
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
CARMEN PONS GIL

Filla de Jeroni Pons Moreno (nascut a l'Alqueria de Cunyat i batejat a l'església de Sant Martí de València) i de Concepció Gil Soriano. Va nàixer el 9 de febrer de 1923 al carrer Major, a la casa de Pasqualet el Fariner, cantonada al carrer del Venerable Sarrió fins al setze anys que es va traslladar junt amb la seua família, a la casa del carrer Major nº 77. Són cinc germans, Pasqualeta, Concepció, Jeroni, Enrique i Carmen. Dels jocs de la seua infantesa, sempre a la porta de casa, recorda les boletes, el sambori i les penyores "Cantàvem: Tam taramtam que les figues són verdes Tam taramtam que ja es maduraran Si no es maduren el dia de Pasqua Maduraran en el dia de Rams I fèiem pagar una penyora a qui no encertava la pregunta. Després devia pagar-la, fent allò que li manàvem per recuperar-la, que podia ser bé donar-li un bes a d'algú, o llevar-li el vel a alguna dona que passara prop...." Només va anar a l'escoleta de la tia Patrocinio, perquè molt prompte hagué d'ajudar en casa, al camp i a la cria d'animals. Durant la Guerra, quan tenia 13 anys, recorda que van venir un senyors de València a fer un mitin al pis de dalt de ca Bolà, i els van cremar el cotxe. El seu
-115-

germà Enrique, que jugava al futbol, en només 18 anys se'n va anar al Front. Jeroni, jugador de pilota, va estar durant tota la guerra a Madrid. A son pare se l'endugueren a la presó de San Miguel de los Reyes de València, i després a Totana. Conta que hi hagué gent al poble que aprofità el temps de guerra per cobrar-se els deutes pendents o les enveges i que són coses que cal oblidar. "Al nostre poble no es passà molta fam perquè com que hi havien camps i es criaven animals, es permutava el que es tenia per altres mercaderies. Nosaltres canviaven la carn per garrofes, creïlles, farina de blat, verdures..." Ens comenta que hi havia gent dels altres pobles de les rodalies, que venia a per aigua del pou que hi havia al carrer Major, on la font estava envoltada per uns bancs que servien de punt de trobada dels veïns i veïnes que, a la fresqueta, prenien un got d'orxata que el tio Mariano el de Sana els venia. D'altres, hi arribaven amb el bestiar perquè també es refrescara i beguera aigua. Ens conta que mitjançant un motor, feien arribar l'aigua a l'antic dipòsit que abastia el poble i que, quan els serens s'adormien i no el paraven a temps, l'aigua corria carrer Major avall. Com tota la nostra gent gran del poble, recorda les bandes de música: la Blava, la Roja i la dels Galgos. També recorda els passejos que feia la gent jove per Aldaia i Torrent, perquè a Alaquàs només n'hi havia pels Novenaris de Sant Francisco, per tal de fer colles i anar a menjar-se la mona de Pasqua o fer el berenar de Sant Vicent. Es va cas(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0