![]() Any:2003 Pg:135-138 |
Títol: «Vicent Lino Andreu, Orelletes».
Autor: Ferrer Escuder, Carme Període: Història Contemporània Matèria: Biografies Segles: XX Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies Idioma: Valencià Vista prévia
VICENT LINO ANDREU, Orelletes.
Nascut a Alaquàs el 10 de novembre de 1920, fill de Vicent Lino Llàcer de ca Orelletes, de professió torner en fusta, d'Alaquàs i de Teresa Andreu Bou, nascuda a València però veïna d' Aldaia. Va viure la seua infantesa al carrer Salmeron, aleshores 2 de maig, on conta que hi havia molta harmonia al veïnat. Recorda el veí de la casa que es trobava junt a la seua, el tio Xoxo, el carnisser, que era molt simpàtic i que contava moltes històries als seus companys de jocs, els germans Mompó Alamar, a la tia Toneta que tenia vaques, a la tia Rulla que tenia una botiga de queviures... En aquells moments ja es construïa anualment una falla amb tots els trastos vells que es recollia del veïnat i que es col·locava al racó del carrer de la Mare de Déu de l'Olivar. Tots hi contribuïen per al seu muntatge, encara que els germans Mompó Alamar eren uns artistes. Recorda amb molta enyorança aquella època de jocs amb els amics, el cine Ideal... tota una època feliç. Va estudiar a Torrent, fins els 10 anys al Col·legi dels Escolapis una educació bàsica. En eixa època sa mare va caure malalta i va estar hospitalitzada. Quan va morir i per altres circumstàncies de treball de son pare, se'n van anar a viure durant un any a València, excepte el seu germà menut d'un any només, que es va quedar a ca sa tia Maria, germana de son pare. La família tornà a viure a Alaquàs, instal·lant-se a unes casetes que hi havia on ara és el carrer de la Indústria. Un poc més tard, son pare es casa per segona vegada amb Pilar, a la qual recorda amb -135- molt d'afecte i la que va ser una segona mare, tant per a d'ell com per als seus germans. Aficionat al futbol des que era un xiquet, al voltant de 1935 ja formava part d'un equip amb els seus amics, el que s'anomenava "Sede els Borts", que jugava al camp de les garroferes. Canvia de domicili, passant a viure al carrer de Sant Josep, on son pare instal·la un xicotet taller de torneria, que formava part de la casa, i que fou com una escola xicoteta de torners, per on ens diu que van passar com aprenents: Moia, els Mustios, Vicent el Tapalà... Durant la guerra, ja cap al final, va passar 11 mesos al front, amb 19 anys, a El Viso (Córdoba). "Va ser un horror que no vull recordar perquè vaig vore morir un amic meu, del poble, i sobretot perquè vaig viure l' afusellament d'un desertor..... no, no vull recordar aquells mesos." Va treballar amb son pare fins que es va casar, aprenent l'ofici de torner. Es va casar el 1947 amb Carme Ribes Martínez, d'Alaquàs. Per aquella època, un amic de son pare el va iniciar com Agent de Assegurances, passant a ser esta la seua ocupació. Els inicis van ser difícils, perquè existia molta desconfiança als p(...) |