RAFAEL ROCA RICART

EL DOCTOR FAUSTÍ BARBERÀ MARTÍ (1850-1924), UN SOLDAT DE LA FE I DE LA CIÈNCIA

Un valencianista desconegut Setanta-vuit anys després de la seua defunció, el doctor 1 Faustí Barberà Martí (Alaquàs 1850 ­ València 1924) continua sent, entre nosaltres, el que correntment qualifiquem com un perfecte desconegut. A banda de la succinta i fins a 1997 seminèdita "biografia" que en 1928 li dedicara el seu col·lega Josep Rodrigo Pertegàs2, han estat ben escasses les aproximacions, els estudis i les semblances que s'han centrat en la seua singular figura3. No s'han correspost, ni en quantitat
1 La tradició ha sentenciat que el nom de Faustí Barberà vaja sempre precedit pel tractament de "doctor". Com el lector podrà comprovar al llarg d'aquest treball, ja en vida però sobretot després de mort, tothom s'ha adreçat a ell amb aquest títol honorífic. 2 El seu títol exacte és el de "Necro-apología del Dr. Faustino Barberá para el Centro de Cultura", és obra del Dr. Josep Rodrigo Pertegàs i fou llegida amb motiu de la sessió necrològica que el Centre de Cultura Valenciana celebrà el 27 d'abril de 1928 en honor dels membres difunts Josep Martínez Aloy, Juan Pérez Lucia i Faustí Barberà Martí, degà i directors numeraris del Centre, respectivament. Un resum d'aquesta biografia fou publicat un any després en els Anales del Centro de Cultura Valenciana, vol. II, València, 1929, p. 24-34. Recentment, el text de Rodrigo Pertegàs ha estat recuperat, transcrit i publicat íntegrament pel Sr. Eduardo Genovés López de Sagredo: "Un manuscrito de D. José Rodrigo Pertegás sobre el doctor Faustino Barberá", Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 1997, p. 53-80. A aquest treball també trobareu uns "Apuntes y datos relacionados con la genealogía del Sr. D. Faustino Barberá Martí, sacados del Archivo parroquial de la Villa de Alacuás" de considerable interés. 3 Entre les aproximacions, cal citar les pàgines que Alfons Cucó li dedicà a El valencianisme polític (1874-1936), València, 1971, especialment de la 35 a la 41.

Entre els estudis que, des d'un punt de vista mèdic, s'han ocupat del personatge, és preceptiu citar els treballs de Balaguer Perigüell, Emilio, "Medicina y política en la Valencia de la Restauración: la obra de Faustino Barberá Martí (1850-1924)", Medicina Española, núm. 66, València, 1971, p. 138149, reproduït a Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, 1996, p. 43-65; i Micó Navarro, Juan Antonio, "Faustino Barberá y Martí (1850-1924), médico, historiador, político e introductor en España de(...)