valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2002
Pg:63-102
Títol: El tractament de l’empelt i l’esporga: Un ofici tradicional de la família Ferrer d’Alaquàs.
Autor: Tarín I López, Ramón
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Biografies
Segles: XIX; XX
Tema: Estudis i documents-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
RAMÓN TARÍN I LÓPEZ

EL TRACTAMENT DE L'EMPELT I L'ESPORGA: UN OFICI TRADICIONAL DE LA FAMÍLIA FERRER D'ALAQUÀS
Deixeu-me paraules hòmens que veniu cansats d'arrossegar les nostàlgies pels carrers del passat.. Al tio Tomàs Ferrer Martínez, allà on Déu el tinga. Els Ferrer: Una família d'esporgadors Sabem que l'ofici d'esporgador es troba lligat a la família Ferrer des del segon quart del segle XIX on ja tenim constatació de la presència de dos germans, Francisco i Tomás Ferrer Forriol, que d'alguna manera representen l'arbre genealògic i bifurcador de les diverses branques familiars d'esporgadors1 que van fundar, les quals, cal subratllar, han tingut com a denominador comú la cèl·lula engegadora de l'ofici dins del nucli familiar. Una cèl·lula que s'ha transmés i ha perllongat fins temps relativament recents a través de les successives generacions, com ho recordava el tio Francisco de ca Nacio: "El meu iaio ja era esporgador, mon pare també fou esporgador i els meus inicis en el treball van ser d'esporgador...també foren esporgadors mon tio Tomaset, son pare i els seus fills Tomás i Paco. Els altres cosins meus Pepe i Vicent, encara que tocaren prou l'empelt, no arribaren mai a esporgar." Avui en dia, encara és freqüent trobar associat a aquest ofici amb el malnom que reben alguns dels seus membres. És el cas del tio Tomás l'Esporgador, que
1 A la Vall d'Albaida i a tot el Comptat se'ls anomena decimalers, expressió que segurament deriva de la paraula cimall o cimal, nom que rep la branca més alta d'un arbre. La veu cimalers no l'hem pogut localitzar registrada en cap diccionari consultat. En canvi, si que hem trobat la veu podadors, paraula utilitzada a algunes comarques del Maestrat, tot i que ens sembla una versió castellanitzada de la terminologia Esporgadors utilitzada a l'Horta Sud.

-63-

dissortadament va faltar temps enrere, o la tia Paquita l'Esporgadora, per posar dos exemples. Conforme s'avança en el rastreig genealògic de la branca familiar, es pot observar com alguns dels seus descendents dediquen tota la seua existència a desenvolupar aquesta activitat, perfeccionant des de primeries en el tractat de l'empelt i l'esporga. Entre ells cal distingir a Francisco Ferrer Gil el tio Nacio, Tomás Sena Ferrer el tio Tomaset l'Esporgador, i José Sena el tio Pepe de Nacio. Tots ells representen en certa mesura a la segona generació d'esporgadors de les respectives famílies del cognom Ferrer. L'indicatiu substanciós i una mica eixorca que caracteritza la trajectòria dels cosins Quico de Nacio i Tomaset l'Esporgador, cal subratllar-lo, ha estat eixa espècie de corporativisme que canalitzà tota la seua tasca conjunta. De fet, formaren l'única colla d'esporgadors existent a la població al llarg de(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0