valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2002
Pg:103-120
Títol: La presència de la dona en el cicle festiu d’Alaquàs.
Autor: Pérez Cueco, Caterina
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Festes
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Festes
Idioma: Valencià



Vista prévia
CATERINA PÉREZ CUECO

LA PRESENCIA DE LA DONA EN EL CICLE FESTIU D'ALAQUÀS

Introducció La festa es pot vore i analitzar des de molts punts de vista. En ella trobem tots els elements i sentiments que defineixen i marquen la vida d'un poble i de totes les seues veïnes i veïns. Es tracta en definitiva d'un fenomen social que ens retrata a tots. Si ens parem a extraure algunes de les principals característiques de la festa dins l'àmbit social caldrà parlar en primer lloc de la festa com a signe d'identitat. Es a dir, de la seua capacitat d'establir marcs d'identificació propis de cada comunitat i dins la comunitat d'un determinat grup o sector de la població, com per exemple el que ens ocupa en aquest article: el col·lectiu de dones, diferenciant-lo dels altres i reforçant els sentiments de pertinença al grup. Cadascú, cada poble, cada grup, aporta la seua personalitat i això és el que ens permet diferenciar una mateixa festa d'un poble o d'altre. D'aquesta manera trobem que, centrant-nos en la nostra comarca, els pobles tenen festivitats comunes com poden ser la del Crist o la de les Mares de Déu trobades, però la celebració en cadascun d'ells, tot i tindre molts elements comuns, és molt particular. De la mateixa manera trobem dins les nostres festes una diferenciació molt clara dels col·lectius que s'encarreguen de cada celebració: Sant Miquel i el Crist el xics fadrins, la Mare de Déu de l'Olivar el homes casats, la Mare de Déu dels Dolors les xiques fadrines i la Mare de Déu d'Agost les dones casades. Altre dels aspectes de la festa és el de regulador de la vida social. L'ambient festiu desinhibit i engrescador és el marc perfecte per alliberar tensions i angoixes, tant des del punt de vista individual com d'una col·lectivitat, ja que la festa té els seus propis mecanismes reguladors per assimilar, digerir i transformar totes aquestes tensions. Per altra banda trobem sempre l'ordre dins el caos i això significa que, de vegades afortunadament i altres desafortunadament, sempre hi ha una part de la festa ocupada en que es reprodueixquen els esquemes socials amb la primacia d'uns individus o grups socials sobre la resta de la comunitat. Així que aquesta funció reguladora necessàriament ha de desembocar en una llibertat
-103-

però controlada, i en aquest sentit, dins aquest article, és inevitable l'anàlisi del paper de la dona dins la festa. Caldrà destacar un tercer aspecte de la festa com a espai i temps diferent de la qüotidianeitat. No es tracta d'un temps de descans. Es deixa el treball habitual per realitzar un altre tipus d'activitat igual o doblement intensa. De la mateixa manera, cal tenir en compte que cada festa té el seu temps i el seu espai i per tant unes determinades pautes de funcionament. Així podem diferenciar les festes (...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0