valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2002
Pg:175-182
Títol: «Maria i Matilde Moret Montalt de la Casa del Sant».
Autor: Martí Cànoves, Mª Júlia
Període: Història Contemporània
Matèria:  Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
MARIA I MATILDE MORET MONTALT DE LA CASA DEL SANT
Maria i Matilde Moret Montalt van nàixer a Alaquàs l'una el 12 de desembre de 1920 i l'altra el 28 de gener de 1923. Són filles de Maria Montalt Garcés, de l'Hort de Montalt i de Francisco Moret Moreno, de l'alqueria Martí, de l'horta de Xirivella. Els records de la seua vida són tants i tan diversos que els se s'amunteguen amb una velocitat vertiginosa. Maria.- Quan el meu marit i els amics van fer la festa de la Mare de Déu, l'any 1965, feren la carxofa nova, perquè fins aleshores es llogava a València. En aquell any la meua filla Matilde va cantar la carxofa i li vam fer tot el vestit nou,

Maria Moret Montalt

Matilde Moret Montalt

-175-

fins i tot la coroneta d'angelet. La tia Carme la brodadora va ser l'encarregada de confeccionar el vestit brodat i les aletes, la coroneta la vam comprar a València, on me va acompanyar Presenta Ferrer, la dona d'Amadeo. Com que la festa l'havien feta altres vegades, quan la feren per primera vegada, incorporaren un acte molt bonic i especial, una cavalcada com si fora una batalla de flors, acompanyada també de tirada de paperetes amb versos i confetti. El tio Macario va donar la terra i els clavaris anàvem a plantar els clavells per tindre-los a punt quan vinguera el moment de la festa. Matilde.- El tio Macario, el iaio de les Macaries, tenia terra on ara és el transformador i després fou el camp de futbol de la Victòria. Tot açò que et dic era abans de guerra, saps? L'equip de futbol de la Victòria tenia una cançoneta que deia: "Aliniarem a Ibáñez, Casaban i Andreu També jugarà Peiró, Català i Casemiret Mos falta la delantera que mos jugarà Mojardín, Palop Duet i Blanqueta I d'extrem jugarà el Grill" En quatre duros s'ho passaven d'allò més bé. Era abans de guerra i jo com que era molt aficionada al futbol amb algunes altres xiquetes anàvem als partits i preníem una alegria quan guanyaven, que els abraçàvem i tot. El que et conta la meua germana de la plantada de clavells, ho recorde molt bé. El tio Noi era el director de la plantà de clavellons, aquell que era molt pobret i la seua filla artista, però artista bona, de pago, molt fina i bonica que vivia al carreró dels Tricos. Maria.- De clavellons en plantaren 5 o 6 fanecades per fer ramets i tirar-los a la cavalcada junt amb les paperetes dels versos, així com si fora una batalla de flors. Els dugueren a ma casa perquè la cuina era molt fresca i així es conservaven millor. Quan arribaren les festes, ma casa estava tota plena de ramells de flor. En preguntar-li pel recorregut que feia la cavalcada per l'Alaquàs d'aquell temps em respon, Maria.- El recorregut de la cavalcada era: carrer Major, carrer de les Eres, Sant Hipòlit, carrer de la Mare de Déu de l'Olivar i(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0