JOSÉ PORTALÉS GUILLEM

Vaig nàixer l'any 1915, els meus pares eren: Baptiste Portalés Gil i Maria Guillem. Mon pare tenia quatre germans més: Vicent, casat amb Matilde de l'estanc; Isabeleta, casada amb Salvador el de Vento; Lluís el set-esquenes, li deien així perquè estava carregat d'esquena; i Maria la fornera. I ma mare també tenia dos germans, els deien els de la casa redona perquè vivien al carrer Major, prop del casino de la plaça, a una casa que tenia la part de dalt de la porta redona, però la demoliren després de guerra quan Vicent Martínez, el rei, edificà la fàbrica de suro i taps. Anem als germans de ma mare: Francisco vivia al carrer Major, en front de telèfons, i tenia dos fills; i José M. Cassola, que fou un dels fundadors del Sindicat Agrícola, i vivia al carrer Major, en la casa que confronta al carrer Nou, és a dir Venerable Sarrió. De germans meus, n'érem huit: Baptiste, casat amb Rosario la garrofina; Maria casada amb Paco Gil; Isabel, casada amb Pasqual Gil el fariner; Francisqueta, que després de guerra es féu monja catequista; Matilde, casada amb Pepe Ferrandis d'Aldaia; Virtudes, que es quedà fadrina; i Teresa, casada amb Francisco Planells el castellero. Ella i jo som els únics que quedem. Tots vivíem al carrer Benlliure, al costat de mon tio Vicent de l'estanc, el que ara en diuen Modas Isabel. Mon tio Vicent, casat amb Matilde de l'estanc, era carreter i mon pare, llaurador. A casa teníem dos carros. Als set o huit anys deixí d'anar a escola perquè

-183-

quan era xiquet arribí a anar en el carro per a mon tio Salvador Vento, casat en ma tia Isabeleta, que tenia una fàbrica d'alcohol als afores del poble, vora la séquia justament d'on naixia la Sequieta que travessava les cases del carrer Benlliure i Major i apareixia per l'hort de les monjes Oblates. T'ho dic d'una altra manera, la fàbrica estava més o menys per on està La llar del Jubilat. A la fàbrica s'entrava pel final del carrer Santa Cecília on s'ajunta en el carrer Sant Josep. A l'entrada de la fàbrica vivia el tio pinyol que feia com d'estatger i mig d'encarregat. Quina feina li feia a mon tio? Portava a un camp d'ametlers que tenia en el secà carretades de blavet que eren terrossos d'un residu blau de la fàbrica, perquè es veu que això era bo per al camp. Pel temps, eixe residu anà fent-se un gran muntó i quan desaparegué la fàbrica abans de guerra, acabaren dient-li a allò "la muntanyeta". A este camp, recorde, que algunes voltes també anava a llaurar. Recorde que una volta, seria per l'estiu de l'any 31 o 32, estava jo llaurant per allà ca la Curra un oliverar de mon tio Salvoret, pare de la tia Maria la del forn. En eixe camp la marxa era un jornal. Després de dinar no vaig vore clar l'or(...)