valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2002
Pg:191-192
Títol: «Manuel Aguilar Laborda».
Autor: Laborda Ferriols, Francisco
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
MANUEL AGUILAR LABORDA

Va nàixer a Alaquàs el 3 de març de 1921, és fill de José Aguilar Ferrer (palmiter) i de Dolores Laborda Garcia. Els seus germans José Maria, Paco i Amadeo, són majors i la seua germana Dolores és la més xicoteta. Va anar al col·legi municipal del mestre Sanchis Almiñano i la manera de distraure's era la que aleshores pertocava, jugar a la trompa, les birles, els bufos i a l'estiu, refrescar-se a la sèquia del banyador, la piscina oficial de tota la xicalla d'Alaquàs i d'Aldaia. Després de fer la primera comunió, es va posar a treballar al Castell del poble, fent mantes de nus amb llana; posteriorment, als quinze anys, va treballar en una fàbrica d'encurtits de Mislata, des de maig de 1936 fins juliol de 1952. Els últims anys, fins la seua jubilació, va treballar a Vivers Ferrer. Comenta que al poble no recorda haver conegut allò que se'n diu misèria, perquè al ser uns 4000 habitants, quasi tots o bé tenien un tros de terra, o eren artesans, o perolers, o torners, o palmiters, o obrers de vila o bé treballaven com a jornalers en la replega de les collites de garrofes, ametlles, raïm, olives. Sempre hi havia alguna cosa que picar, no hi havia una gran indústria, però s'anava menjant i fregint. Des d'on era el Mataero, (a l'actualitat passatge d'Amadeo Aguilar Laborda) cap amunt, eren camps de secà i, des de la sèquia que hi passava (huí Parc de la Sequieta) cap a baix era horta. Després començaren a fer els pous del Motor de

-191-

la Vídua i del Pilar.... la qual cosa va motivar que arrancaren les garroferes i els ametllers, fent-se més gran la zona de l'horta. Com ho fan tots els que són de la seua generació, també fa menció de l'existència de les dues bandes música, la del Casino Blau i la del Roig, totes dues rivals, però amb una rivalitat sana. Durant la guerra va estar a la Caixa de Reclutes d'Albaida, Bèlgida i Montaverner, i des d'ací els van dur en tren a Xiva, on van estar passant fred i sofrint els polls a les eres, fins que les famílies del poble els van anar acollint un per un a les seues cases. Recorda que quan anava a ser el seu aniversari, pensà de passar-lo a casa i així és que es va plantar a la carretera cap a València, en el bar El Canario i li va preguntar a un camioner que duia una càrrega de fusta si anava cap a València; així el val dur fins a Mislata i des d'ací amb el tramvia, es va plantar a Alaquàs. Quan va acabar la guerra, tornà a Xiva per mostrar el seu agraïment a la família que el va acollir. El Servei Militar l'anava a fer a Maó, però el feu a Mallorca durant 21 mes, la meitat de temps del que feien els de la seua quinta, que n'eren 42 mesos. Fou el 26 de març de 1951 quan es va casar amb Maria Fer(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0