valencià | castellano   

Buscar
  Historia Oral

Año:2002
Pg:193-200
Título: «La tia Modesta».
Autor: Mena Fort, Juanvi
Periodo: História Contemporánea
Materia:  Biografías
Siglos: XX
Tema: Historia Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
LA TIA MODESTA

Qualsevol dia de l'any 2002. En un saló, que mai de la vida considerarà com el seu propi, i al rondineig infernal del tràfic, per a mantindre l'activitat intel·lectual, la tia Modesta, als vora noranta-tres anys, pren la llapis amb la seua treballada mà i mamprén a omplir una plana de sumes i restes, de la mítica marca Rubio, que un dels seus cinc nets li ha comprat, amb la intenció encomiable de què faça els deures que de xiqueta no pugué fer. A més a més, la tia Modesta sap llegir i escriure, i firmar i tot. Mira la televisió quan la té a prop. Està sorda però no ho està tant com per a resultar impossible Modesta, ja en Alaquàs mantindre una conversació amb ella, siga del tema que siga, ja que té el cap prou despert i sap molt bé allò que diu..., a més a més de gaudir d'una excel·lent memòria. Quan no fa números ni lletres, que no sempre troba ganes per a ficar-se a la labor, tot hi ha que dir-ho, ella, la tia Modesta, llig les revistes del cor. Encara que les que més li agraden son aquelles que li parlen del Papa i de Sa Altesa Reial, El Príncep d'Espanya. Encara que no és cap catedràtica en literatura, ni ha llegit mai les obres de Julio Verne ni de Emilio Salgari, al llarg de molts anys, estigué sent sòcia d'una publicació mensual en la qual es destacava la vida i miracles del Pare Damià en terres exòtiques. Com quasi totes les iaies de l'època, també la tia gaudí de fer, amb el punt de ganxo, autèntiques obres d'art per a revestir d'amor la roba del llit... I quant no

-193-

feia ganxet, feia calça, i treia en un tres i no rés prendes de luxe, com podia ser jerseis de pura llana verge i rebeques, primer per als seus fills i després per als netéts. Entre les típiques companyes de la tia Modesta, al punt de ganxo i a les agulles de fer calça, recorde ara una altra extraordinària dona, que també recordareu tots vosaltres: es tracta de la tia Mercedes, la de ca Gimeno..., i que també veia creuar la vida en un piset, al qual s'aplegava després d'escalar una filà d'esglaons de marbre al carrer dels Benlliure A l'honor de la veritat, he de dir que la tia Mercedes, a més a més d'oferir unes inoblidables estones de xarreta i bona companya a la tia Modesta, també li estava tremendament agraïda per què ella, la tia Modesta, anys enrere, li havia salvat la vida a una de les seues filles..., i este gest de bondat insuperable i completament desinteressat, cap mare pot oblidar mai en la vida. Però reviscolant el present, el mal de cap que té la tia Modesta, oblidant-se dels contes contats i de la pols que lleva un dia sí i un altre també, la seua principal obsessió consisteix a estar en la cuina. Es tracte de la casa que es tra(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0