valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2001
Pg:67-92
Títol: Els partits polítics en Alaquàs a l’acabament de la dictadura de Franco.
Autor: Soriano I Bessó, Vicent
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Guerra Civil-Transició
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Guerra Civil-Transició
Idioma: Valencià



Vista prévia
VICENT SORIANO BESÓ

ELS PARTITS POLÍTICS EN ALAQUÀS A L'ACABAMENT DE LA DICTADURA DE FRANCO

De l'autarquia econòmica (1939) al Pla d'Estabilització Econòmica (1959) L'1 d'abril de 1939, "vencido y desarmado el ejército rojo" començà una època que semblava que no s'havia d'acabar mai, sobre tot pels demócrates. Encara que al principi tothom pensava que seria cosa de quatre dies o de quatre setmanes, com deia el poeta Vicent Andrés Estellés, el temps anà passant. En 1940, dos-cents cinquanta mil espanyols estaven en la carcel per motius polítics (El 8% de la població activa del país) i uns altres tant en l'exili. L'estat feixistafranquista per mantindre el seu poder, assassinà a qui s'havia oposat al seu "Alzamiento", en concret, en Alaquàs, afusellà a set veïns i privà als ciutadans de la llibertat d'associació (política, sindical i social) i de la llibertat d'expressió. Aquesta època també es caracteritzarà pel protagonisme de l'Església Catòlica. Són definidores les fotos de Franco anant a la processó "bajo palio" o les d'algun cardenal saludant a la porta de la catedral "con el brazo en alto". O, a nivell local, en Alaquàs, l'actuació de la Guàrdia Civil denunciant als llauradors que treballaven en diumenge, que "era fiesta de guardar" o l'acarnissament perpretat a un conegut anarquista local, obligat a casar-se per l'església, perquè el casament civil l'havien anul·lat i, conseqüentment, "estaba viviendo en pecado". Sense comentàris, poseu les interjeccions i els qualificatius que considereu oportuns. Aquest període més dur arribà fins 1959 i el règim feixista sols passà un moment de compromís a l'acabament de la segona guerra mundial (1945), quan derrotats els nazis i els feixistes, els aliats es plantegen que fer amb el regimen feixista de Franco que havia guanyat la guerra per l'ajuda de Hitler i Mussolini. El govern de la República en l'exili espera la decisió i el maquis i els republicans, que han lluitan junt les forces aliades, s'agrupen als Pirineus francesos esperant l'ordre de tornar a Espanya. Finalment, les exigències de la guerra freda aconsellen als aliats canviar l'enderrocament del general Franco per un aïllament preventiu, no permetent la participació de l'estat feixiste espanyol en les ajudes del
-67-

Plan Marshall, ni en la creació de la Unió Europea (Sols s'autoritzarà la seua integració en 1985, quan hi ha un règim democràtic). En aquest període, la militància per la llibertat és assumida fonalmentalment per antics afiliats als partits polítics de l'època de la República, a mesura que van sortint de la càrcel i refent els contactes. É(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0