valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2001
Pg:187-196
Títol: «Salvador Moret Palop».
Autor: Soriano Bessó, Josep Mª
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
BIOGRAFIES

SALVADOR MORET PALOP

Vaig nàixer l'any 14, el 12 de juny, en el carrer Fondo que ara li diguem de València, però als huit dies els meus pares compraren una casa al carrer de Sant Jeroni, a esquenes de la tenda de ca Lopepe, huí Ferreteria Beltran. Mon pare era Salvador Moret Lladró, i tenia un germà que li deien Vicent. Era ferrer i vivia en el carrer Fondo. Ma mare, Maria Palop Ruiz, era germana del tio Salvoret de ca Martí, que vivia en el carrer Benlliure, al costat de cal tio Tenensio i enfront del Cullerer. Morí un germà als 14 anys, quinze dies abans de nàixer jo. Tenia tres germanes, totes majors que jo: Doloretes, casada amb Pepe Roig, Maria que vivia al carrer de Sant Jeroni, i Nativitat. De la meua quinta recorde que n'érem 35 i en quedem vius 2, i 4 desaparegueren en guerra: Manolo Peiró Malili; Batiste, germà de Conxeta la de Sabó; Felip, germà de Voro de ca Felip, i Vicentico Català, que se n'anà a Veneçuela en acabar-se la guerra. De la mateixa quinta eren Francisco Gil Panolla, casat amb Maria la de Votos, Lluís Forment, casat amb Eliseta la de Mauro; Emilio Català el Carro; Juan García de ca Panera...De dones, n'eren també de la quinta Isabel de Ronda, casada amb el Pelaet segon; Paquita la Pelà; Amparito la Rioja casada amb Francisco Cagapolidos; Conxeta la Xamorra, Pureta la de Bocaos...

-189-

Mon pare portava vint anys treballant en el grau de València, en una bodega de vins, i fent ja d'encarregat. S'ho deixà, perquè el tio Elies, que era l'ordinari d'Alaquàs, es posà malalt i com que no podia atendre-ho bé li proposà a mon pare passar-li la seguida. En la casa del carrer Sant Jeroni teníem també les quadres pels animals i els tres carros. A escola no arribí a anar mai. Era un xiquet de cinc anys i ja havia de fer de gos. Què què és això?. Havia d'anar darrere del carro, i tindre compte de què ningú furtara o fera malbé la mercaderia que transportàvem a València. Per a mon pare treballava un carreter que li deien Pepe Rius el Xato d'Aldaia, pare de Toni Rius, el jugador de futbol tan conegut que arribà a jugar en 1ª divisió. I en moments de més compromís li ajudaven els meus cosins, Salvoret i Pepe Martí. Però com que teníem tres carros i mon pare necessitava ajuda, prompte haguí d'espavilar-me. De fet, als 9 anys ja anava a València i venia jo a soles, portant un carro. I veges que feies, havies d'espavilar. Recorde que les Catequistes ens feien moltes encomanes. La mare Josefa em tenia molta estima. Com que jo era un crio, quan havia de carregar el carro m'ajudaven 4 o 5 doloretes. Una volta, quan estaven fent-se la casa, haguí de carregar en València uns quants matalàs, i quan tornava en el carro vora riu, per la presó de l(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0