FRANCISCO FERRER MARTÍ, el tio Nacio

Francisco Ferrer Martí Nacio, pertany a una dinastia d'empeltadors i esporgadors d'Alaquàs on tots els seus membres han seguit aquesta tradició famíliar al llarg de tres generacions com molt bé ens explica el propi Francisco Nacio: "El meu iaio ja fou esporgador; mon pare sigué esporgador i la meua iniciació al treball, va ser també d'esporgador. També foren esporgadors mon tio Tomaset, i els seus fills Tomàs i Paco abans de dedicar-se a la producció de plantes de jardineria i comercialització de la flor ornamental. Els altres cosins meus: Pepe i Vicent, encara que van tocar prou l'empelt, no arribaren mai a ser esporgadors. Jo vaig nàixer el 24 de juliol de 1919 a la casa número 84 del carrer Major, en la mateixa casa de les Jotes, allí vaig viure catorze anys; després se n'anàrem al carrer del Convent, a la casa que hi havia al costat del corral on tancava el ramat el tio Salvaoret el Carnisser. Jo sóc fill de Maria Martí Tàrrega la Justa i de Francisco Ferrer Gil, Nacio, que era família del tio Quico el Capdell per banda materna. Al pare de mon pare ja li deien Nacio de malnom i era parent de la família dels Forriol perquè sa mare descendia del forn de Librada. A casa, sóc l'únic baró de la família però tinc dos germanes: Maria la Justa,

-197-

que està casada amb Manolo Aguilar, el germà del tio Amadeo, i Fina la Justa, casada també amb Ricardo Beta. Elles han seguit el malnom de la mare i jo he continuat amb el de mon pare." Els seus primers records d'infantesa estan vinculats amb la casa on visqué la seua iaia materna, al carrer de Sant Hipòlit: "La casa de les Justes, que era la casa on vivia la meua iaia, era molt coneguda en aquell temps perquè allí es cosien i es feien calces per a un comerç de València. Allí s`ajuntaven treballant un grup de dones entre les que recorde a les Fabianes i cinc o sis xiques més. Jo era aleshores un xavalet, i els ajudava a capdellar les madeixetes de fil i em donaven un gallet per a què estiguera content..." Altra característica de la seua infantesa és el seu aspecte feble: Francisco Nacio es un xiquet flac i escarransit que amb freqüència es troba malalt. El metge del poble li recomana a son pare que el porte al camp amb ell, essent aquesta circumstància la que facilitaria el seu primer contacte amb la professió del seus avantpassats. "Com de menut, jo em criava molt delicat, el metge li va dir al meu pare que creia convenient que se m`emportara amb ell al camp a treballar perquè allò seria molt bo per a la meua salut. De manera que li feu cas al metge i jo comencí molt prompte a treballar al camp. El que passava és que com jo encara no tenia edat per pujar als arbres i agafar la destr(...)