ISABEL GANZABAL CAMPOS, la Serena

La tia Isabeleta la Serena pertany, per banda materna, al tronc comú del cognom Campos, del que deriven les branques famíliars de les Esquilaores, les Serenes o la própia mare Josefa Campos, com ella mateix ens ho aclarix: "A mi en diuen Isabel Ganzabal Campos però tots al poble em coneixen per Isabeleta la Serena. Ma mare era filla de Pasqual Campos, el tio Nano, que fou sereno d'Alaquàs durant alguns anys i per eixa raó a ma mare i a les seues germanes els deien les Serenes. Mon iaio i la reverenda mare Josefa Campos eren cosins germans i els pares germans. Tots els Esquilaors i Esquilaores del poble també descendeixen de la mateixa família. Quan el meu iaio era xicotet, va morir sa mare i alehores els pares de la mare Josefa Campos el van arreplegar com a fill i allí es criaren tots juntets com a germans. No sé dir els anys en que el meu iaio fou sereno, però devia de ser durant molt de temps, perquè quan jo tenia uns vint anys ell ja no era sereno. En aquell temps
-205-

hi havia dos serenos al poble: a l'altre home no sé com li deien perquè apenes el vaig conéixer però recorde que tenia dos filles que també els deien les Serenes. Una de les filles es va casar amb Mompó el dels joguets. El meu iaio a més de sereno, era llaurador, com quasi tots els homes en aquell temps, i treballava de jornaler. Tenia un campet arrendat on plantava algunes coses per a casa perquè era un temps en el que les famílies no tenien ni un gallet i tenien que tirar mà de tot per a poder tirar avant..." La tia Isabeleta la Serena naix al carrer Nou en 1917 essent els seus pares el matrimoni format per Isabel Campos i Ignacio Gonzábal un home d'origen basc que a principis de segle arriba a València de la mà de la companyia de la llum eléctrica. "Mon pare era natural de Bilbao i treballava en les instal·lacions dels primers cables de la llum elèctrica. Degut al seu treball va estar destinat a moltes zones d'Espanya. Primerament, va estar en Madrid, després a Conca i finalment a València on es va establir definitivament quan es va casar amb ma mare. Mon pare era conegut a Alaquàs com Nacio el Llumener. Jo vaig nàixer al carrer Nou, en la casa on hui tè la botigueta Montoret, però al morir la meua iaia els meus pares van decidir anar-se'n a viure amb el meu iaio que vivia al carrer Major en la casa número 15. Allí hem viscut tota la vida... En casa hem sigut tres xiques: Maria Teresa, la segona, Conxín la més xiqueta i jo que era la major de totes. Les meues germanes foren perruqueres i treballaven en casa perquè allí han tingut la perruqueria. Teresa es va casar amb un xic d'Alcublas que treballava de barber a València i Conxín es casà amb un xicot torrentí." El seu pas per l'escola durà po(...)