ADRIÀ BESÓ ROS

L'OFICI DE PEROLER L'art de fer de la boca cul

La peroleria ha estat històricament una activitat molt important en l'economia d'Alaquàs (L'Horta), doncs alguns autors afirmen que aquesta activitat té un origen musulmà. Les primeres referències documentals de l'existència d'aquest ofici arrelat a Alaquàs daten del segle XVI. Durant el segle XVIII tenim notícies de l'existència d'un gremi d'ollers (SANCHIS ALFONSO, 1987). Aquesta tradició ha quedat guardada a la toponímia local: placeta dels Ollers, carrer dels perolers. A les primeries del segle XX hi havien a Alaquàs 12 peroleries amb tots els seus treballadors, el que ens indica la importància econòmica que tenia aquest ofici (GARCIA BARBERÀ, 1984). Però a partir de la dècada dels cinquanta poc a poc hi han anat tancant, fonamentalment a causa del fort descens de la demanda com a conseqüència de la introducció d'altres aparells més moderns a les llars com ara la olla exprés, les cassoles d'acer, etc, i pel gran encariment de la ma d'obra que convertia els vells tallers artesans en poc rendibles, davant aquelles fàbriques que feien la producció utilitzant maquinàries. Altres tallers artesans es convertiren en fàbriques de taulellets, i l'única peroleria que encara treballa ha hagut de reconvertir i modernitzar algunes fases del procés de producció per fer-la rendible per als temps actuals. Per a conèixer aquest ofici hem entrevistat a Vicent Martí Barberà, que va nàixer a Alaquàs l'any 193-5. El seu avi per part materna era peroler, i son pare forner. De xicotet va treballar al forn de son pare i anava fent alguna cosa a la peroleria del seu avi. Però com que va desaparèixer son pare al front durant la guerra civil i el forn es quedà per a son tio fadrí al casar-se, Vicent es va posar al front de la peroleria quan tenia només catorze anys, ofici al que ha estat dedicat fins l'actualitat, quan la regenta el seu fill Enrique Martí García. Durant els anys que ha regentat el taller familiar ha hagut de introduir els canvis necessaris per a fer rendible el negoci d'acord amb les transformacions que ha anat experimentant la societat. Hui, al contrari que el seus avantpassats, el paper de Vicent Martí es centra més en la gestió de l'empresa que en dedicar-se a produir, doncs ell no ha treballat quasi mai al torn. Per això manifesta una constant preocupació per aconseguir una bona qualitat en els seus productes perquè puguen ser competitius

-57-

davant el mercat. A més de vendre el gènere que produeix es dedica a la comercialització de altres productes ceràmics com ara testos i gerres, amb la qual cosa pot subsistir la pràctica d'aquest ofici artesans. La majoria dels grups professionals han estat sota el patron(...)