valencià | castellano   

Buscar
  Estudis i documents

Any:2000
Pg:75-102
Títol: Ferradors i corretgers: els oficis perduts.
Autor: Tarín I López, Ramón
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Economia
Segles: XX
Tema: Estudis i documents-Economia
Idioma: Valencià



Vista prévia
RAMÓN TARÍN LÓPEZ

FERRADORS I CORRETGERS: ELS OFICIS PERDUTS

Enllà pels anys cinquanta, a Alaquàs encara s'alenava un ambient rural amb un fort predomini de l'activitat agrícola que, d'alguna manera, representava l'eix fonamental per a l'economia de la població en aquesta època. Altre dels factors físics i socials, que definien el marc rural d'Alaquàs en aquell temps era la tipologia generalitzada de les seues cases que solien estar formades per planta baixa amb corredor central de terra batuda o rajoletes al que s'afegien altres elements de cohesió constructiva com ara el corral i l'andana; una disciplina arquitectònica molt característica de les cases dels llauradors tan present a meitat de segle. Dintre d'aquest context de l'àmbit rural, és de destriable la forta presència de la població bestiar que hi havia a Alaquàs atés que les feines pròpies del camp seguien desenvolupant-se a través dels tradicionals sistemes de llaurança; essent per tant imprescindible el creixement al seu voltant d'alguns antics oficis com per exemple el FERRADOR i CORRETGER tan vinculats a l'activitat agrícola: dos oficis desapareguts a la dècada dels seixanta, arrossegats per l'amarga polseguera d'una embranzida tecnològica no sempre al servei de l'home. Amb l'objectiu de recuperar alguns dels aspectes més importants d'aquestes professions, hem volgut fer un xicotet estudi basat en el treball d'uns homes que feren possible el seu desenvolupament al nostre poble. ELS MESTRES FERRADORS D'ALAQUÀS JOSÉ MARTÍ ALABARTA (1870-1953) Sabem que el mestre ferrador José Martí Alabarta, més conegut a principis de segle com Pepet el Ferrer, comença a exercir l'ofici a finals del segle XIX tot i que les principals dades sobre ell i el seu entorn, es situen al primer quart del present segle. Sabem també que en aquestes dates el tio Pepet el Ferrer va tenir la seua ferreria almenys en dos llocs: el carrer de l'Arbre i la placeta de Sant Roc, on a més de desenvolupar l'activitat del ferratge, esmolava i dentava corbelles, allisava relles, aixades, llegons, llegonets d'entrecavar, etc. D'ell es diu, que era un home dotat d'un caràcter molt fort i un geni més aviat
-75-

curt; tot i això, sembla que una de les característiques més destacades de la seua personalitat, era el tracte amable i obert que mantenia amb els xiquets. El tio Pepe Alòs, que havia nascut en l'any 1911, ens contava en una de les entrevistes que li van fer el dia 14 de novembre de 1993 a Godelleta: "En l'any 1920 el tio Pepet el Ferraor tenia la ferreria a la placeta de Sant Roc. En aquell temps, els xiquets ens ajuntàvem al carrer de València per a jugar i no sé per quina raó, tots els dies ens acostàvem a parlar amb ell i, no veges tu la de preguntes que li féiem. Per(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0