valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2000
Pg:149-154
Títol: «Casa Sunsi».
Autor: Alfonso Noguerón, Lola
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Economia
Segles: XX
Tema: Història Oral-Hª de les empreses-Economia
Idioma: Valencià



Vista prévia
HISTÒRIA DE LES EMPRESES D'ALAQUÀS

LOLA ALFONSO NOGUERÓN

CASA SUNSI

La botiga de roba situada al carrer de l'Olivar número 14, té el seu origen en el pare de la persona que dóna nom a la tenda, Sunsi. Asunción Alfonso Gil, és la persona que explica com va ser el començament d'este negoci familiar, com va nàixer, i com va anar evolucionant des dels anys 30 fins l'actualitat. Cayetano Alfonso Sáez, pare de Sunsi, va nàixer a Alaquàs el 1896. Abans de casar-se era ebenista i anava a peu a València on treballava . Es va casar en primeres núpcies amb Francisca Gil Llàcer, amb qui tingué tres filles, Francisca, Assumpció i Conxa. El tio Beatriz tenia una botiga de queviures al carrer de Sant Francesc, on es venien menjars, fils, espardenyes...., botiga típica d'aquells moments al poble. Quan pensà deixar el negoci, li'l va oferir al tio Cayetano en molt bones condi-

-151-

cions, perquè era una persona a la que apreciava. És per això que a principis dels anys 30, la família de Cayetano Alfonso, es traslladà a viure del carrer Convent al carrer de Sant Francesc, on estava la botiga. Quan Sunsi tenia quatre anys, va morir sa mare i poc després, el tio Cayetano es va casar amb la germana de la seua dona, Conxa Gil Llàcer, la qual va treballar moll junt amb el seu home i les seues nebodes. En temps de guerra, l'Ajuntament repartia uns tiquets entre la població, que eren els que entregaven en les botigues a canvi de menjar. La botiga de Cayetano els replegava y substituïa el seu valor, donant part del racionament que tocava a cadascuna de les famílies. Com també tenien fils, Conxa, se n'anava a la Ribera, on els canviava, aquells més bons de la casa "Fabra i Coats", per menjar. En acabar la guerra, els diners no valien res i s'havia de seguir treballant. A la tia Conxa li agradava l'assumpte de la roba i és per això que anaven pels mercats per vendre-la. Durant aquells temps arribaven a Llíria amb trenet, carregats de fardells de roba per a vendre-la al mercat. Anys després es comprarien un carro que utilitzarien per a transportar les teles i robes que venien pels mercats. Paquita encara va anar a Llíria a vendre. Dilluns feien el mercat de Xirivella, dimarts, dimecres i dijous Montserrat, Reial de Montroi, Montroi, Llombai i Catadau. Dimarts s'alçaven a les 4 de la matinada per arribar al mercat de Montserrat, paraven baix del campanar, a la

-152-

plaça del poble, i quan feia mal oratge, la vivenda que estava darrere de la parada, els oferia posar les teles i la roba dins la casa, per si de cas plovia i així no mullar-se. "Durant estos tres dies paràvem a dormir a un Hostal de Reial de Montroi que estava a la carretera i sempre ens donaven la mateixa habitació que prèviament havíem reservat. Va ser tan(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0