BIOGRAFIES

RAMON ALOS ALFONSO

"Em diuen Ramon Alòs Alfonso i mon pare era Ramon, nascut a l'alqueria d'Alòs al mateix límit del terme de Xirivella, que va ser president de la societat constructora i administradora del motor de la Pastora, molt prop de la dita alqueria; i ma mare, Asunción la Moruixa, va ser l'ànima d'una família que va tenir tres fills i una filla, de la que jo era el fill major. Vaig naixer l'any 1910 al carrer de les Eres en la casa d'enfront de la d'un tal Marcos, home sense estudis, que es dedicava a arrancar queixals i on posteriorment hi hagué una barberia regentada mes endavant per Amadeo Aguilar. De molt xicotet recorde les obres de construcció del pou de la font de davant de l'Ajuntament que va representar un avanç al portar l'aigua corrent a les cases del poble, que fins a eixe moment s'abastia d'aigua de pous particulars. Este record no es massa agradable perquè amb les deixalles d'esta obra vaig tenir un accident del que per poc no hem trenque un braç. De xiquet vaig anar a l'escola del poble que estava al mateix Ajuntament, on el mestre era D. José Sanchis Almiñano, home molt recte i exigent, del que recorde els seus càstics: de genolls, colps, i permaneixer a l'escola sense poder anar a casa a dinar, aixó si, tot fet en castellà. A l'escola del poble assistien xiquets d'Aldaia que pagaven un duro al mes, i a nosaltres ens pareixia que el mestre els tractava millor, per este motiu sempre es produien rinyes a l'eixida de l'escola, i en ocasions acabaven actuant les fones, formant-se una autèntica harca fins al límit de les vies del tren, ja dins d'Aldaia. Als dotze anys vaig deixar l'escola per anar al camp. La nostra família baixava totes les setmanes (el dilluns) a València a la venda ambulant de vi i oli i per molt de temps també els diumenges anavem a vendre a Xirivella. Tots els membres de la família des de ben menuts han ajudat mon pare en la venda, tenint compte del carro, pujant comandes a les cases, etc. La mare retirava a l'Ajuntament l'autorització per a la venda ambulant, que costava 8 pessetes. A casa hi havia un celler on magatzenavem el vi en grans bocois. Com a
-169-

curiositat puc dir que jo he tingut que tastar moltes vegades estos líquids i en tota ma vida no he begut mai ni gota de vi ni de ningún altre licor, sols bec aigua i llet. La dura vida del camp em portà una malaltia (una fímia òsea), que em va produir un anquilosament al genoll dret i me'l deixà inútil. Quantes vegades m'han dit diversos metges, que actualment esta malaltia està controlada i no deixa en general ninguna xacra! En aquella época ja em deia D. Ricardo, que era el metge del poble, que no es disposava de medicaments. Un decret municipal emés en temps de la Dictadura va prohibir la venda ambulant a València, però va anar ajornant-se la seu(...)