valencià | castellano   

Buscar
  Història Oral

Any:2000
Pg:173-176
Títol: «Enrique Aguilar Forment».
Autor: Soriano Bessó, Josep Mª
Perióde: Història Contemporània
Matèria: Biografies
Segles: XX
Tema: Història Oral-Biografies i història familiar-Biografies
Idioma: Valencià



Vista prévia
ENRIQUE AGUILAR FORMENT

"Vaig nàixer l'any 1913, i sóc fill de José Aguilar Forment i de Vicenta Forment Forment. Sí, sí, tinc els mateixos apellidos que mon pare però ja saps que ací abunden els Forment i resulta que també ma mare portava per les dues bandes Forment. Cosins en tinc molts, ara veuràs: Mon pare tenia un germà i una germana. Al xic li deien Vicent el Tarratrai, i es casà amb Malia la Casabana, i d'esta manera ja tinc quatre cosins: Vicent el Moia, Malia, Maria i Ramon. A la germana de mon pare li deien Maria i es casà amb un França, Vicent Tàrrega, i d'on em venen tres cosins més: Vicent, Maria i Francisca. Germans de ma mare? José casat amb Maria Sanmiguel de ca Parroja i amb cinc fills: Maria, Encarnació, Vicenta, Rosario i José. Miguel casat en una de ca Perotes, que tingué dues filles: Francisqueta i Rosario. 1 l'altre germà era Francisco, casat amb Doloretes Ferris, de cal Conillo, i quatre cosins més: Francisco, Doloretes, Teresa i Trenislao. A mi em coneixen com Enrique de ca Tàpia i ara veuràs per què. De jove mon pare es quedà sord, i com la gent treia malnoms ja pots imaginar-te això de "sord com una tàpia". El tio Xoxo, que era molt cèlebre i al que tu de menut encara el coneixeries, vivia en la carnisseria del carrer del Forn, recorde que soltava allò de "sordo com una tapia y sordo de nacimiento, más vale que tu madre te hubiera parido muerto". La meua iaia, d'onze parts que tingué li nasqueren cinc Vicents morts, i al final li ficà el nom a una filla, a ma mare. En aquells temps, ja et pots imaginar com eren els païts. Recorde que cridaven a la tia Maria, la dona del tio Màxim; o a la tia Salvoreta la Xiquitina que tenia una vaqueria al carrer Major, l'iaia d'Adela la perruquera; si venia un part, la dona es torcava les mans i a assistir a qui la necessitava. Feien de comadrones i feien el millor que podien. Més endavant, potser fora ja en temps de República, vingué ja donya Catalina que era comadrona oficial. La meua iaia morí als 93 anys i quan estava a punt de morir, anà al metge i li digué: "Vosté té el privilegi de ser les primeres mans de metge que m'han posat damunt".Tu imagina't quina salut tenia, i com estava de forta, que abans de morir encara tenia tota la dentadura completa i trencava les nous amb les dents...
-173-

Mon pare era llaurador, tenia terres al Bovalar, però en arrendament, on feia jornals. Vivíem al carrer del Convent, en la casa que confronta al carrer Benlliure. Els meus germans? Ara et dic: faltà una germana quan tenia tretze mesos. Pepe que era casat amb Dolores Usedo, pare de Pep i de Lola. Vicent, casat en Aldaia, amb una de cals Xanets que no ha tingut família. I Paco, casat amb Carmen Usedo, germana de Dolores, i amb d(...)



Licencia de Creative Commons  Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No Comercial-Sin Obra Derivada 3.0